Opinió

Tribuna

Manca d’empatia

L’afir­mació que política és peda­go­gia no deixa de ser un desi­deràtum fruit d’una forma romàntica de veure la moder­ni­tat. Aquesta frase par­teix de dues pre­mis­ses que són fal­ses: que amb argu­ments pura­ment raci­o­nals una per­sona pot modi­fi­car la seva posició política i que, a més, el polític des de la seva veri­tat supe­rior ha de fer peda­go­gia per convèncer el no polític de la seva posició. No vull caure en els valors de la post­mo­der­ni­tat on es rela­ti­vitza que qual­se­vol posició política i intel·lec­tual és equi­va­lent i no hi ha cap posició que pugui ser més tre­ba­llada, infor­mada i cohe­rent. Però el que no podem obli­dar és que els nos­tres biai­xos ideològics són biai­xos emo­ci­o­nals. La decisió de vot pot sem­blar clara­ment raci­o­nal, però sota les nos­tres pre­ferències elec­to­rals hi ha molts ele­ments emo­ci­o­nals.

La política és emoció. Sense emoció no hi ha ener­gia per sor­tir de la zona de con­fort i replan­te­jar les nos­tres cre­en­ces. Aquest lema, pot­ser l’hem esti­rat massa i ara mateix la política abusa d’ele­ments emo­tius, arri­bant gai­rebé a un punt por­nogràfic d’ús i abús de la comu­ni­cació emo­ci­o­nal. En tot cas, aquesta comu­ni­cació emo­ci­o­nal en segons quins con­flic­tes, el que ens fa és enquis­tar les pròpies cre­en­ces.

Tota aquesta intro­ducció, la faig per expli­car una pre­gunta que es fan molts acti­vis­tes i polítics inde­pen­den­tis­tes que es pre­gun­ten com pot ser que tot i la repressió l’inde­pen­den­tisme encara no superi el 50% de suport en les elec­ci­ons. Aquesta mateixa pre­gunta, se la fan els uni­o­nis­tes en plan­te­jar-se que com pot ser que, tot i l’incom­pli­ment per part dels polítics inde­pen­den­tis­tes de la pro­mesa d’un nou estat, l’inde­pen­den­tisme no baixi. Les dues pre­gun­tes es reso­len de la mateixa manera. Manca empa­tia. Manca empa­tia, i és evi­dent, per part dels polítics que neguen una solució política al con­flicte català. Però també en manca, d’empa­tia, per part de molts acti­vis­tes i polítics inde­pen­den­tis­tes. Ens hem dei­xat d’escol­tar, hem vol­gut més tenir raó que tei­xir àmplies majo­ries. Fins i tot, entre inde­pen­den­tis­tes, mal­ba­ra­tem mol­tes ener­gies en no voler res­pec­tar i enten­dre la posició dife­ren­ci­ada i els mati­sos.

De fet, aquesta posició només afa­vo­reix l’immo­bi­lisme. Afa­vo­reix l’Estat espa­nyol, que és qui més es bene­fi­cia que a la soci­e­tat cata­lana que­din con­ge­la­des les posi­ci­ons i pre­ferències sobre un estat propi. Afa­vo­reix de fet els polítics que fan un negoci del fet de no tro­bar solu­ci­ons polítiques a la demanda àmplia dels cata­lans de fer un referèndum: i parlo pre­ci­sa­ment del front espa­nyo­lista, espe­ci­al­ment de Vox. Per tant, és res­pon­sa­bi­li­tat espe­cial dels que defen­sem posi­ci­ons inde­pen­den­tis­tes desen­vo­lu­par aquesta empa­tia. Si no ho fem, estem con­dem­nats a un etern empat i al fet que no hi hagi cap incen­tiu per solu­ci­o­nar el con­flicte per la via política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia