Opinió

Tribuna

PISA 2018: què ha passat?

“Les irregularitats detectades en la mostra de l’Estat espanyol obliguen a relativitzar les dades de PISA 2018

Tot i que el sistema educatiu està immers en debats on els resultats internacionals externs no ocupen un lloc destacat, l’informe de l’OCDE recentment publicat corresponent al PISA 2018 de l’Estat espanyol ha c,omportat una insòlita sorpresa. Els resultats de lectura (que és una de les tres competències analitzades en els alumnes de 15 anys) han quedat fora d’aquesta avaluació perquè s’han detectat un seguit de respostes incongruents (5%) i comportaments inversemblants en determinades zones del país (sic). Així, algunes de les respostes haurien seguit patrons del tipus “totes sí, totes no”, o es realitzaren en un temps no creïble en funció del nombre de preguntes.

Sens dubte, aquesta circumstància exigeix explicacions molt més detallades. La credibilitat de les proves està en joc i, sobretot, ho està l’Estat espanyol i les diverses comunitats (no sabem quines) que tenen mostra pròpia (entre elles Catalunya). Resulta sorprenent que sense escatir l’abast real d’aquesta anomalia es decideixi publicar els resultats de la resta de la prova, és a dir, les competències en matemàtiques i en ciències així com altres paràmetres que es confeccionen paral·lelament.

En ciències els resultats de Catalunya el 2018, si els comparem amb les edicions anteriors, són els que tenen una puntuació més baixa: 489 punts (483 Estat espanyol; 489 mitjana OCDE). No obstant això, la diferència no és significativa en relació amb les edicions anteriors (502 el 2003; 491 el 2006; 497 el 2009; 492 el 2012 i 504 el 2015). En matemàtiques, Catalunya ha obtingut 490 punts (481 Estat espanyol; 489 mitjana OCDE). Aquesta puntuació és la segona més baixa d’entre totes les edicions però, igual que en ciències, sense que la variació sigui significativa (494 el 2003; 488 el 2006; 496 el 2009; 493 el 2012 i 500 el 2015). Després de 15 anys, si fa no fa, continuem sent on érem, cosa que indica la dificultat de moure tendències en els sistemes educatius.

Cal destacar positivament els resultats de l’Estat espanyol en altres paràmetres més qualitatius. El 96% dels estudiants es senten, normalment o sempre, feliços i el 74% satisfets amb la seva vida, enfront el 67% de mitjana de l’OCDE. També estan per sota de la mitjana de l’OCDE en assetjament (17% enfront del 23%) tot i que són més impuntuals (44% per 48% OCDE) i falten més a classe (30% per 21% OCDE). Tanmateix, com a conseqüència de les irregularitats detectades en la mostra de l’Estat espanyol, el conjunt de les dades de PISA 2018 s’han de relativitzar fins al total esclariment d’allò succeït. Aquesta ha de ser una exigència capitalitzada per les pròpies administracions educatives en uns temps on s’exigeix, precisament, la màxima transparència i retiment de comptes. Cal predicar, doncs, amb l’exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia