Pep Cortés

Ha mort Pep Cortés, el famós actor i director alcoià que va treballar amb Ken Loach i amb tants d’altres. El teatre no tenia secrets per a ell, tot i que sembla que els darrers anys estava una mica oblidat.

Us en contaré una de magnífica de Pep Cortés: un dia se’m va presentar a casa. Serien els noranta, i em va fer un encàrrec curiós: tu que ets feminista, vull que m’escriguis un monòleg amb final tràgic. A veure si tota aquesta gentussa se n’adona, per fi, que els homes no tenen drets sobre les dones. Vaig acceptar l’encàrrec, que vaig titular Còmplices, i del qual ell va fer un muntatge extraordinari. Perquè Pep Cortés no era sols un actor –i molt bo, per cert–, era director, coreògraf i dominava totes les branques del teatre.

Com deia, ho vaig titular Còmplices perquè tinc la impressió, fins i tot darrerament que ha revifat el feminisme, que tota la societat és fidel a la seva història i que, estant com estem tants segles submergits en la societat patriarcal, vulguem o no, controla els nostres instints baixos. Per a sorpresa meva, alguns dels amics més entranyables declaraven, en acabar la funció: “Ai, Isabel, ella es mereix la mort!” No em va passar una vegada sinó múltiples, reblant així el clau que a darrere de tot –excepte els racionalistes– som uns titelles dominats per la història. La situació política actual n’és una bona mostra.

La segona ocasió que vaig col·laborar amb ell va ser a la Biblioteca de Catalunya, on solen fer funcions teatrals. A mi em deixaven improvisar, i hi havia com a amfitrió el meu estimat Pep Cortés; recordo que també hi havia l’intel·ligent David Fernàndez. L’atmosfera funcionava a la perfecció i les facècies teatrals eren oportuníssimes.

I em reservava una sorpresa el Pep Cortés. Va cantar una cançó que, amb la seva veu ronca, va brodar.

El trobarem molt a faltar, l’amic, l’actor i el director. I a sobre és d’Alcoi!