A la tres
Omplim Estrasburg
El dia de 2 de juliol d’aquest any, Estrasburg es va convertir en una festa (una altra) de l’independentisme. La reivindicació en aquell moment era una: que Puigdemont, Junqueras i Comín accedissin a la seva acta d’eurodiputat. Va passar com ha passat sempre fins ara. Europa no va escoltar. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no només va decidir fer cas omís de la crida dels catalans i es va doblegar als interessos del govern espanyol sinó que fins i tot va arribar a vetar l’entrada al Parlament d’unes persones que havien estat escollides democràticament per desenvolupar aquells càrrecs.
Des del mes de juliol les coses han canviat molt. Hem passat per una Diada, unes noves eleccions espanyoles després del fracàs de Pedro Sánchez per formar govern i, malauradament, per un judici totalment injust pel referèndum de l’1-O que ha acabat amb penes desorbitades per als polítics catalans. Aquest va ser un punt d’inflexió per a la societat catalana, que va tornar a dir prou. Va significar la consolidació de moviments com el Tsunami Democràtic que tant mal fa als polítics espanyols i la constatació, de nou, que els drets i les llibertats estan en perill. Que només existeixen sobre el paper i de paraula, però que els fets sovint desmenteixen allò que donen per assolit.
La sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras ha tingut un efecte devastador. A banda de posar contra les cordes la parcialitat de la justícia espanyola, el que els ha cogut més és que Carles Puigdemont i Toni Comín puguin accedir a la seva acta, i alhora a la seva immunitat. El canvi de president europeu per David Sassoli ha agafat de sorpresa una política i una justícia espanyoles que no saben com reaccionar. I per això és tan important que el 13 de gener Estrasburg es torni a convertir en una festa de l’independentisme: perquè faran el que puguin i interpretaran les coses de la manera que voldran perquè Oriol Junqueras continuï, injustament, allà on és ara.