Opinió

De set en set

La baula convergent

Moltes de les anàlisis que aquests dies s’han fet són de vol curt

Des de fa mesos, la relació difícil entre ERC i JuntsxCat i la progressió electoral dels republicans fomenten constants especulacions sobre l’avançament dels comicis al Parlament. I ara, la pèrfida combinació dels efectes que pugui tenir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, amb la inhabilitació del president Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ajuda encara més a incrementar les fantasies sobre aquests comicis. Moltes de les anàlisis que aquests dies s’han fet són de vol curt, gallinaci, que diria Josep Pla. Ningú no ha fet l’esforç d’incloure-hi dos factors que poden ser determinants. Un és el resultat de la recomposició –ja iniciada– de l’espai on conviuen i es fan nosa el PDeCAT, JuntsxCat i la Crida Nacional. I l’altre, el resultat d’harmonitzar –si es pot– els dos actius de lideratge més rellevants d’aquest espai. D’una banda, el de Carles Puigdemont, reforçat per la visibilitat que li atorga la condició efectiva d’eurodiputat i per un suport electoral indiscutible, però mal vist pels sectors més tradicionals que s’han vist arraconats per l’expresident malgrat llargues i fructíferes trajectòries. I de l’altra, Artur Mas, que liquida la seva inhabilitació el proper mes de febrer, que prové directament de l’escolania pujolista i que ha sabut donar joc tant als sectors moderats com als independentistes. De com encaixin aquestes baules dependrà que continuï dempeus el vell pont que fins ara ha sostingut les restes del castell pujolista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.