Un programa polític precís

M’he aixecat del llit per escriure aquesta primera “ombra d’hivern” que, si em vaig recuperant del refredat que em té emboirada i amb el nas rajant, tindrà continuïtat durant aquestes festes de Nadal en què Manuel Cuyàs farà unes vacances que li desitjo que siguin ben felices. El cas és que, aprofitant l’enllitament, m’he llegit pràcticament d’una tirada Teoria King-Kong, l’assaig de la novel·lista Virginia Despentes que, des que va aparèixer, l’any 2006, s’ha convertit en un manifest feminista enrabiat i sense contemplacions que l’autora afirma escriure “d’entre les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de la tia bona”. No sé per què n’havia ajornat la lectura, que he fet en la traducció al català de Marina Espasa publicada per L’Altra Editorial. En tot cas, vaig començar-lo a llegir després de veure unes imatges de les manifestacions de suport als futbolistes de l’Arandina condemnats per haver violat una adolescent de quinze anys. I ho vaig fer pensant que en les festes de Nadal s’hi reuneixen famílies normativament constituïdes, acceptades i fins i tot celebrades socialment, de les quals en surten els violadors que, a més, protegeixen i defensen.

Vaig intuir que necessitava llegir l’assaig de Virginia Despentes per mantenir encara més viva la ràbia davant del consentiment de la violació lligada a la idea de considerar que les dones som culpables del que ens han fet. Violada en una de tantes nits que feia autoestop per arribar a un concert punk-rock en una ciutat de França, com ha fet present en la seva novel·la Baise-moi i també en la seva pel·lícula homònima, Despentes afirma: “Ens obstinem a fer com si la violació fos una cosa extraordinària i perifèrica, fora de la sexualitat, evitable (...). Mentre que, tot al contrari, és al centre, al cor, a la base de les nostres sexualitats.” Més encara: “La violació és un programa polític precís: esquelet del capitalisme, és la representació crua i directa de l’exercici del poder. Designa un dominador i organitza les lleis del joc per permetre-li que exerceixi el poder sense restricció.” No es pot dir millor: “Plaer en l’anul·lació de l’altre, de la seva paraula, de la seva voluntat, de la seva integritat. La violació és la guerra civil, l’organització política gràcies a la qual un sexe declara a l’altre: et prenc tots els drets, et forço a sentir-te inferior, culpable i degradada.” Me’n torno al llit.