Opinió

LA GALERIA

De llaços i equacions

El doctor Xavier Ros-Oton va posar-se el llaç groc perquè representa el que pensa la majoria

La Prin­cesa de Girona (una fun­dació “giro­nina”) ha pre­miat un científic de pres­tigi inter­na­ci­o­nal, espe­ci­a­lista en equa­ci­ons de deri­va­des par­ci­als que, com és sabut, són unes fórmu­les que resul­ten molt útils a la física. Aquest guardó hau­ria pas­sat soci­al­ment per ull si el Dr. Xavier Ros-Oton (Bar­ce­lona, 1988) no s’hagués pre­sen­tat davant del rei espa­nyol amb un llaç groc a la solapa. El pro­fes­sor i inves­ti­ga­dor de la Uni­ver­si­tat de Texas i avui de l’Ins­ti­tut de Matemàtiques de la Uni­ver­si­tat de Zuric diu que cor­rent­ment no el porta però que, per al tea­tre del món, se’l va posar per dig­ni­tat i perquè repre­senta el que pensa la majo­ria d’aquí; quant a allà (Espa­nya) diu que ha rebut reco­nei­xe­ment i suport de la majo­ria de científics espa­nyols i de la Real Soci­e­dad de Matemática Española –molts més del que volen i diuen.

L’epi­sodi (ens?) recorda el llaç groc d’un altre matemàtic, Fer­ran Sunyer Bala­guer (Figue­res, 1912-Bar­ce­lona, 1967), que pas­sava llargs estius a Can Sunyer de Vila­joan, muni­cipi de Gar­rigàs, i espe­ci­a­lit­zat en trans­for­ma­ci­ons de les fórmu­les de suma­bi­li­tat, coses de l’anàlisi de la ciència exacta. Però si Ros-Oton és àgil i fa dos metres, Sunyer va néixer amb atròfia greu del sis­tema nerviós que l’inca­pa­ci­tava inclús per girar els fulls d’un lli­bre i que el va postrar a la cadira de rodes. I si el pri­mer ha pogut dis­po­sar de beques i ajuts, i ser reco­ne­gut per la uni­ver­si­tat local, Sunyer va ser objecte del buit a què el van rele­gar la uni­ver­si­tat i els orga­nis­mes científics fran­quis­tes; tot i ser l’únic espa­nyol que va publi­car a la pres­ti­gi­osa Acta Mat­he­ma­tica i ser rebut com a mem­bre de l’Ame­ri­can Mat­he­ma­ti­cal Soci­ety, el Cen­tro Supe­rior de Inves­ti­ga­ci­o­nes Científicas només va fer-li la cari­tat de l’ajut cor­res­po­nent a un aju­dant (avui un becari). Només des de 1961 ell i les cosi­nes que l’auxi­li­a­ven van poder viure amb certa como­di­tat perquè va ser con­trac­tat com a inves­ti­ga­dor per la... Navy dels USA.

Els “llaços grocs” que va por­tar Sunyer durant la dic­ta­dura. Va escriure sem­pre i arreu Fer­ran Sunyer i Bala­guer, mal­grat el Fer­nando Suñé Balagué del DNI i de les ame­na­ces. Sunyer va deci­dir-se pel congrés matemàtic que se cele­brava a Niça per no haver de reco­llir el Pre­mio Naci­o­nal Fran­cisco Franco quan el 1956 va ser-li con­ce­dit per un règim que no el podia igno­rar més. Com a direc­tor de la Soci­e­tat Cata­lana de Matemàtiques de IEC va anar con­so­li­dant el tre­ball deci­siu per a la moder­nit­zació del lèxic matemàtic català. [Més a Ben­vol­guts absents, IV (2017)]



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia