2020

Doncs ja el tenim aquí, l’any nou, rebut amb tota la pompa i la litúrgia habi­tu­als. Sobre­taula del sopar espe­rant les 12 cam­pa­na­des i torna la vella dis­cussió de si ence­tem o no una nova dècada. No ho havíem acla­rit ja? Que si s’ha de comp­tar a par­tir del 2010, del 2011, que si encara ens falta un any per can­viar de dècada... ens remun­tem fins al nai­xe­ment de Crist per tro­bar-hi expli­cació.

No ho sé, a mi m’agrada pen­sar que entrem en la dècada dels vint evo­cant pot­ser els “feliços vint” del segle pas­sat: la des­pre­o­cu­pació del xar­les­ton, la popu­la­rit­zació del jazz, l’eclosió d’avant­guar­des artísti­ques com el sur­re­a­lisme...És clar que la dècada de 1920 també va tenir epi­so­dis dramàtics, el 155 de Primo de Rivera a la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya (quina mania!), la marxa tri­om­fal de Mus­so­lini sobre Roma, les tur­bulències de la república de Wei­mar, el niu on covava l’ou de la serp del nazisme... fins al crac del 29, que va posar punt final a la festa.

Espero que la dècada que aca­bem d’estre­nar (o no) sigui menys con­vulsa que aque­lla, tot i que també tenim rep­tes gegan­tins per con­fron­tar, començant per l’emergència climàtica. Diuen que, durant les fes­tes de l’any nou, a Mos­cou han sem­brat els car­rers de neu arti­fi­cial per com­pen­sar el desem­bre més suau des de 1886! No sé si és aquest el millor pre­sagi però, mal­grat tot, bon any a tot­hom!