Mauthausen

Quantes vegades hem llegit que Twitter és com la barra d’un bar a les quatre de la matinada. Una barra plena de cerveses i crits on es poden sentir les pitjors expressions i també, segurament, les més injustes. Com les que va haver de llegir la setmana passada la diputada Montse Bassa amb relació a la seva tasca política i a l’empresonament de la seva germana, la consellera Dolors Bassa. Però aquest Twitter, massa vegades refugi de covards i amargats, a vegades també pot ser meravellós. Tan meravellós com pot ser també una barra de bar a les quatre de la matinada. Fa pocs dies, gràcies a aquesta xarxa social, vaig poder reviure un acte en què vaig participar a finals dels anys vuitanta del segle passat. Ja fa molts anys de tot això, però és una d’aquelles jornades inesborrables. Aquell dia, al Casal de la Joventut Republicana de Lleida, vaig poder conèixer l’Antoni Mir, un home que va sobreviure a quasi cinc anys de reclusió al camp nazi de Mauthausen. L’Antoni Mir parlava fluixet. I a poc a poc. Com si volgués encertar totes les paraules, com si pretengués afilerar tots els seus records per no deixar-se ni res ni ningú. Volia explicar la seva història per tants i tants companys que no ho havien pogut fer. Per tantes i tantes atrocitats que li va tocar viure, l’Antoni Mir tenia un tatuatge terrible al seu braç: 5022, el seu número de presoner en aquella catedral de l’horror que va ser Mauthausen, amb la seva escala de 186 graons irregulars per on els presoners havien de pujar una i altra vegada els rocs de la pedrera. Aquest va ser el camp on van anar a parar la majoria de deportats catalans i espanyols. Aquells que portaven el triangle blau dels apàtrides, dels que no pertanyien a enlloc. Persones com l’Antoni Mir, nascut a Lleida el març de 1915 i tancat a Mauthausen el desembre de 1940. Hi va ser fins al seu alliberament, el maig de 1945. Fa un temps vaig visitar aquest camp, amb els seus barracons i el seu forn crematori. Aquell dia, com avui, vaig pensar molt en l’Antoni Mir. I en la seva dignitat.