Tapar les vergonyes

La cullerada de la Junta Electoral Central, retirant la credencial de diputat al president Torra i impedint que Oriol Junqueras accedeixi a l’acta d’eurodiputat, certifica –si no ens havia quedat clar fins ara– que és impossible fer política amb l’Estat espanyol. En fan tots els organismes excepte a qui realment li pertocaria, que és el govern socialista, que ha demostrat una total impassibilitat i falta de valentia davant les intromissions. La JEC, que és merament un ens administratiu, és capaç de condicionar-ho tot i de fer miques els pocs ponts –estrets i dèbils– que connectaven les parts. Així mai serà possible ni el diàleg ni l’acord. Perquè els tentacles que dominen i condicionen totes les branques del poder mai acceptaran ni tan sols la possibilitat que el conflicte amb Catalunya es pugui resoldre democràticament. I el govern socialista, que cada vegada té menys d’esquerres i de progressista, és incapaç de prendre el control i d’aportar solucions. És incapaç de deslligar-se de mans i peus i deixar de ser un titella. La seva única preocupació és, ara mateix, com es pot tapar les vergonyes. Pensar que es pot arribar a un acord amb aquesta Espanya que es passa pel forro les decisions de la justícia europea i que té un govern dèbil i condicionat és creure en un camí sense sortida. Si entenem com a sortida exercir el dret d’autodeterminació de Catalunya, al qual mai hauríem de renunciar. La resta no forma part del llegat de l’1-O.