Il·lusions i retorns

Avui és un dia d’il·lusions, però també de retorns. Les il·lusions per molts de tornar a la feina amb algun gadget nou, ja sigui un portàtil amb una poma mossegada, un rellotge que fa pràcticament de tot i, fins i tot, de rellotge o uns esquís nous de trinca per disfrutar de la precipitació en forma de llàgrimes blanques i flonges a l’alta muntanya, si és que el canvi climàtic ho permet. És un dia en què el record encara és fresc de la mainada mirant-se els homes barbuts i amb corona amb uns ulls incrèduls d’allò que els pares els havien dit durant setmanes. Alguns adults també amb un somriure ampli d’una nit d’il·lusió, amb la missió que la il·lusió del dia 5 es mantingui tantes nits i tants dies com sigui possible.

El soroll del paper que s’esparraca encara ressona als timpans i a les parets de moltes coses. Un dolor a l’esquena del pare recorda les hores que ha passat del darrer dia de festa muntant una cuineta en forma gegant i amb instruccions més complicades que un moble d’Ikea. Els milers de professors encara tenen un dia de marge per ajornar el retorn i acompanyar els més petits en els nous jocs que aniran descobrint i rebutjant a parts iguals dels regals que han rebut. Molts més dels previstos i molts més dels necessaris. Però la temença a semblar uns Reis empobrits per l’amenaça d’una nova crisi ha provocat l’allau de presents.

I també és un dia de retorns. Alguns podran explicar el viatge que han fet aprofitant els darrers dies de vacances que quedaven d’un any que ja és passat. Un any intens en l’aspecte polític, però en què els catalans, a banda de protestar quan ha tocat, han seguit amb el seu dia a dia encara que sigui amb algun llaç groc a la solapa o professant una llibertat estèril davant instruments estatals implacables en allò que no fa ferum de naftalina del passat predemocràtic. Avui molts tornen a la feina amb la recança que el fill gaudirà amb els avis de les joguines que ahir va obrir amb frisança, ben d’hora ben d’hora, com deia el profeta de Santpedor. Avui hi haurà molts retorns, però també esperem que aquest 2020 sigui el del retorn d’alguns dels polítics a l’exili, sobretot dels que ja són eurodiputats i gaudeixen d’immunitat. I, en especial, hauria de ser el retorn a la llibertat dels líders catalans, socials o polítics, que segueixen entre reixes sense cap justificació. Una il·lusió d’un poble que ells van intentar fer realitat, com els regals dels Reis als més petits.