L’infern ha esclatat a Austràlia

El foc és tan intens que ascendeix ràpidament una columna de fum i de vapor d’aigua que, a mesura que puja, s’expandeix; el vapor es condensa i forma un tipus de núvols (pirocumulonimbus, nom que avantposa el piro al cumulonimbus referit als núvols de les tempestes “clàssiques”) que provoquen llampecs que, amb la força del vent, van propagant l’incendi. Són les “tempestes de foc”. En els últims dos anys n’hi ha hagut a Xile, Portugal, Sud-àfrica, Califòrnia, l’Argentina, Bolívia i, és clar, actualment devasten Austràlia. Els experts en “megaincendis” no se’n saben avenir, que, a través de les tempestes de foc tan difícils de controlar, només en una hora puguin cremar-se milers d’hectàrees. També reconeixen que s’han superat o posem-hi que s’han avançat totes les previsions més nefastes pel que fa a les conseqüències del canvi climàtic. Mentre hi continua havent qui nega aquest canvi o en minimitza interessadament els seus efectes per seguir explotant el planeta i malmenant-ho tot a la seva conveniència, un infern real va esclatant a la Terra. No sé per què suposàvem que encara trigaria a arribar. L’apocalipsi és ara i ja no queda clar que hi hagi temps per fer-hi realment res. La voracitat capitalista acabarà destruint el nostre món, si no és que, formant part del mateix sistema, no ho fan abans piròmans com ara Donald Trump.

Austràlia, doncs, està cremant des de fa dos mesos i, tot i la generositat de tants de voluntaris, no es veu la fi del desastre. A causa dels incendis han mort més de vint persones i centenars de milers d’animals en quatre milions d’hectàrees devastades. Les selves tropicals s’han cremat. La barrera de corall està desapareixent. Molts pobles han quedat sense aigua. Milers de persones, fugint del foc, s’han hagut de desplaçar. La desolació és absoluta. No és Mad Max, sinó la realitat. I no és una catàstrofe més, com si fos una tragèdia inevitable, com voldrien fer creure Scott Morris, el primer ministre (conservador) del país, i la meitat dels mitjans de comunicació australians controlats per Rupert Murdoch, un negacionista del canvi climàtic. Arribant l’estiu a Austràlia, les temperatures van fer-se extremes i hi havia molta sequera. Però aquest és el país que menys ha aplicat els acords internacionals contra el canvi climàtic a través d’un govern conservador al servei de la indústria del carbó i sense oposició al respecte del Partit Laborista. El carbó és la principal exportació d’Austràlia, però a canvi de ser el país amb més emissió dels gasos hivernacle que són conseqüència de la crema de combustibles fòssils. Per això ara és un infern.