La dona del Cèsar

Que la situació que viu el país ha passat de ser preocupant a dramàtica ja és una obvietat. Ja se sap que els brots verds massa prematurs corren el risc de marcir-se per poc que geli. I en aquests moments la gebrada que parteix l'economia catalana i l'espanyola és gruixuda. No posaré en qüestió les retallades que ha anunciat el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i que també haurà de fer el govern de José Montilla. La Generalitat haurà de retallar 4.000 milions d'aquí al 2013 per poder reduir el dèficit. I això vol dir que l'any vinent caldrà retallar més de 1.500 milions. I això acompanyat d'un deute important al qual cal fer front. Estic totalment en contra de posicions demagògiques sobre si els membres del govern s'han de reduir un 10, un 15 o un 50% el sou. Això no és que sigui la xocolata del lloro, és una bajanada. Però sí que és important que a partir d'ara els governs filin molt prim a l'hora d'autoritzar una despesa o una altra. Tant l'administració catalana com l'espanyola estan construïdes sobre la base d'una arquitectura molts cops farcida de conceptes i personal absolutament prescindibles més relacionats amb les necessitats dels partits que formen part del govern que de les necessitats reals per donar el servei que l'administració ha de prestar als ciutadans. El funcionariat és molt ampli. A Catalunya, el 80% són funcionaris de servei directe al ciutadà, és a dir, mestres, metges (personal sanitari) i policies, entre d'altres. Però els nostres consellers i conselleres han de començar a justificar l'altre 20% un per un i fins a l'última despesa. I que el fonament sigui més eficiència, i criteris de servei al ciutadà i no al polític de torn. No perquè això solucioni el dèficit, tot i que tot hi ajuda; sinó perquè tenim dret a saber-ho, però sobretot per allò de la dóna del Cèsar, que a més de ser honesta ha de semblar-ho. I és que en cas contrari serà difícil que la ciutadania en general i els funcionaris en particular puguin acceptar com a just la draconiana estreta de cinturó que és a punt de caure'ns al damunt. I tindran raó.