Els colors de Nadal

Aquests dies hi he pensat: si ara Nadal és de color vermell, de petit era verd. He pensat altres coses, és clar. Per exemple en l’encert d’ERC de facilitar el govern de Pedro Sánchez. L’alternativa era molt pitjor, catastròfica. Junts per Catalunya fa escarafalls de l’actuació dels republicans, però se’n beneficia i ja reclama un lloc en la taula de diàleg sobre Catalunya que aquell partit posa per condició. Nadal era verd. Quan s’acostava el dia, entrava a casa molta vegetació carregada de clorofil·la: un pom d’eucaliptus, un altre de galzeran, una branca de pi, la molsa de fer el pessebre... Per llevar-li el caràcter religiós, ara molts suprimeixen del pessebre les figures del naixement. En diuen “paisatge d’hivern”. Més aviat és i sempre ha estat un paisatge de primavera. Per molt que enfarinem les muntanyes de suro, la molsa no enganya: si allà dalt encara hi ha escorrialles de neu, aquí baix, on es mouen els pastors, tot és verd. El riu indica el desglaç.

Un dia, com a gran novetat, va entrar l’arbre de Nadal. Jo en tenia notícia perquè llegia uns còmics d’origen angloamericà que arribaven aquí traduïts per una editorial mexicana que es deia Novaro. Els personatges es banyaven en “piletas”, “lucían bien”, i ho trobaven tot “lindo”. Celebraven amb intensitat una festa que es deia Acció de Gràcies i que jo no sabia situar en el calendari, i per Nadal guarnien un arbre a l’interior de la casa. Ni una paraula del pessebre. L’arbre era, naturalment, verd. El dia de Nadal, aquesta floració havia germinat en forma de regals. Ni una paraula tampoc dels Reis. Els Reis eren substituïts per un home gras i barbut que de vegades es deia Pare Noel i altres Santa Claus. En qualsevol cas, vestia una casaca verda, cenyida amb un cinturó. Santa Claus, el Pare Noel, o com es digués, ens va arribar d’Amèrica de color verd.

Culminarà amb èxit, el govern de Pedro Sánchez? Podrà mantenir la promesa de la famosa “taula de diàleg”? La dreta opositora està rabiosa. Suma molt i té molts suports. El govern és dèbil. Com es pot solucionar un problema d’Estat sense l’Estat? Dos partits sols no el representen. Però l’alternativa, hi insisteixo i ho sap tothom, era pitjor. L’altre dia l’amic Toni em deia: “M’agrades més quan parles de coses comunes, costumistes, que quan ho fas de política.” Vol dir que no està d’acord amb mi. És més radical, més unilateral. Vaig combinant. He llegit que Nadal és des de fa anys vermell per una maniobra de la Coca-Cola. Va vestir amb el vermell de la marca el Pare Noel, i el vermell ho ha acabat impregnant tot. Totes les boles de l’arbre, abans daurades o platejades, són vermelles. No em molesta pas, però i el Nadal blanc? En aquells còmics nevava. Ho faria ara? Estudis funestos sobre el clima diuen que no.