Els crits d’un falangista

Hi ha un falangista espanyol que crida per Europa: Jorge Buxadé Villalba, advocat de l’estat, que, havent sigut col·laborador de Montserrat Nebrera, quan era diputada del PP, i essent un dels impulsors de Societat Civil Catalana, ha aconseguit ser eurodiputat per Vox temps després que ni hagués sortit elegit al Parlament de Catalunya com a representant de Falange Española de las JONS, el 1995, ni al Congrés dels Diputats en les eleccions generals del 1996 en què va ser candidat a Barcelona per Falange Autentica, on va militar fins al 2003. Amb aquest currículum, i sense que res faci pensar que hagi deixat de ser falangista en el seu pas pel PP del 2004 al 2014 en què va afiliar-se a Vox, no només és diputat al Parlament Europeu, sinó que ha sigut capaç de dir que, en oposició a l’independentisme català, hi és per defensar la democràcia i l’estat de dret a Espanya. És així que s’ha proposat posar el crit al cel (l’expressió és seva): “Pel fet que un pròfug es passegi lliurement pels carrers d’Europa només perquè jutges belgues i alemanys pretenguin fer un judici de valor a la nostra democràcia.”

Junt amb un altre baladrer de Vox, Hermann Tersch, Jorge Buxadé no ha fet res més que cridar al Parlament Europeu perquè Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín no poguessin obtenir les credencials com a eurodiputats. Durant aquest període, també ha trobat altres motius per cridar, com ara quan va bramar: “Profanadors” a l’hemicicle europeu de Brussel·les mentre el socialista Javier Moreno hi explicava l’exhumació de les restes del criminal Francisco Franco. En tot cas, ahir a Estrasburg Buxadé no va suportar que, com a president del Parlament Europeu, David Sassoli es referís a la incorporació de Puigdemont i Comín mentre aquests mostraven un cartell amb el lema Free Junqueras. Sassoli va demanar-li silenci i calma recordant-li que la qüestió no era motiu de debat, però Buxadé va continuar cridant per interrompre el plenari. Més enllà de constatar que resta vacant l’escó que va obtenir Junqueras, si bé aquest va ser designat també eurodiputat per la decisió del TJUE del 19 de desembre, allò que no va explicar Sassoli és per què, havent dit que Espanya havia d’acatar la justícia europea, va donar per bona la decisió al respecte del Tribunal Suprem espanyol després de ser desestimat el pronunciament de la JEC. Què va passar entre el 9 i el 10 de gener perquè fes cas al TS? De fet, no només els eurodiputats espanyols de Vox van cridar en contra de la decisió del TJUE.