Els barbuts

El fred s’acusa perquè ens trobem en l’anomenada setmana dels barbuts. Fins i tot els meteoròlegs, persones, científiques, qualifiquen així aquests dies de mig gener i veuen justificada per aquest motiu la baixada tèrmica. És la setmana dels barbuts? Doncs fa fred. Ara: qui són aquests barbuts? Són sants de l’Església, és clar. I quants sumen? Un, indubtablement, és sant Antoni Abat o sant Antoni dels burros. La festivitat es va celebrar ahir, dia 17. A Vilassar de Dalt presumeixen de fer coincidir en aquest dia i no en cap altre la preceptiva benedicció dels animals. Altres pobles la traslladen a diumenge o, com que hi ha poques bèsties de tir disponibles, que són les que fan bonic, a qualsevol dia que en puguin reunir unes quantes. Hi ha benediccions de Sant Antoni a la primavera, cosa que contradiu el sentit de la festa: Sant Antoni és a l’hivern perquè els pagesos no tenen en aquesta estació de l’any gaire cosa a fer. A la primavera el camp els reclama més atenció i no poden estar per benediccions ni rues ni balls a l’envelat o al centre social. Senyal que ha deixat de ser un festa pagesa. Es veuen molts senyorets dalt dels cavalls, molts nens de casa bona exhibint les “mascotes”. Una mascota és un gos o un gat. També un hàmster.

Molt bé, ja tenim localitzat sant Antoni Abat. Quants barbuts queden? Quin nom tenen? El calendari que manejo diu les llunes però no adjunta santoral. Un ermità remotíssim, un estilita esventat, un profeta en la pols del desert... Els pagesos, quan freqüentaven les esglésies, els devien tenir observats, cada un en un altaret o capelleta. A mitjan gener brillava una espelma als peus de les seves representacions. Un, dos, tres, quatre... la setmana dels barbuts. A fora feia fred. L’associació era inevitable. Hi ha alguna església, antiga o moderna, amb la representació completa dels barbuts? Jo no en conec cap. Sant Antoni, sí, perquè ha fet valer el seu prestigi. I els altres? Per mi que van ser cremats a l’última guerra, i quan dic última vull dir qualsevol. Els iconoclastes i cremadors d’esglésies sempre són del poble veí. Vol dir que cada poble ha cremat l’església del poble del costat. Els barbuts no van ser restituïts i, per tant, se n’ha perdut la memòria.

Sé on anar-los a buscar: al Calendari del Pagès, publicació arcaica i supersticiosa que cada any es fa present als quioscos. Al meu, que es troba a deu o més quilòmetres de la primera casa de pagès, també. Indica quan s’han de plantar les cebes i els geranis. La setmana dels barbuts hi té molta presència. Els homes del temps s’hi refereixen, tot i que jo els noto una certa contrarietat quan en parlen perquè els contradiu l’escalfament global amb base científica que ara ens té a tots espantats. És una setmana a l’any...