El Trueta que ve

L’estrena d’any nou ve acom­pa­nyada de noves ruti­nes. N’hi ha que volen anar molt al gimnàs, n’hi ha que volen apren­dre italià, japonès o viet­na­mita. Altres es con­ju­ren per tre­ba­llar menys i alguns pot­ser mal­den per ser una mica més feliços. Però aquest 2020, i final del 2019, ens ha tor­nat un tema clàssic per a Girona i les seves comar­ques. El nou Tru­eta. Ja comen­cen a ser massa pocs els peri­o­dis­tes d’una redacció que poden fer un vademècum expli­cant d’on ve aquest dian­tre d’hos­pi­tal. Ja no n’hi ha gai­res que recor­den que vam arri­bar a tenir, fins i tot, un avant­pro­jecte en època de Marina Geli com a con­se­llera. Ella, que des d’aquell temps ha can­viat de par­tit i d’ali­an­ces, i el nou hos­pi­tal encara no se sap ni on es farà. Alguns van qua­li­fi­car de faraònic el que es va plan­te­jar en aquell moment i de mili­ons en cos­tava uns quants. Però sem­bla inver­sem­blant que una dècada després encara ni se sàpiga del cert on es farà. Com per art de màgia s’ha revi­fat l’etern debat que ja fa uns anys que dura. Tants que han can­viat alcal­des i governs a Girona i a Salt. I sovint s’oblida que entre aquests dos també ha rebut un ter­cer. Sarrià va fer tots els tràmits perquè la zona del Pla de Dalt, limítrof amb Girona, pogués enca­bir-hi el cam­pus de salut i tot el que hi anava asso­ciat. Fins i tot ahir la con­se­llera de Salut, Alba Vergés, va insis­tir que aquest tri­mes­tre se sabrà la decisió i que es farà amb cri­te­ris tècnics. Només fal­ta­ria que la decisió fos política. Amb un hos­pi­tal no s’hi juga, i més que par­lar d’on aca­barà anant el que interessa és que es posi fil a l’agu­lla i tin­guem en el ter­mini més curt pos­si­ble un hos­pi­tal com per­toca i on l’atenció a la ciu­ta­da­nia hi sigui exqui­sida i amb la qua­li­tat impres­cin­di­ble en un ser­vei tan vital. No tor­naré a posar els argu­ments que uns posen per defen­sar els ter­renys de Domeny o que es faci davant per davant del parc hos­pi­ta­lari Martí Julià de Salt. Segur que n’han lle­git les benau­ran­ces o les incer­te­ses diver­ses vega­des segons qui sigui que surt a la pales­tra amb aquesta qüestió. El que seria d’agrair és que Salut no maregi més la per­diu i el defi­neixi amb urgència. I el terme muni­ci­pal no deu ser tan impor­tant si tenim en compte que l’actual Tru­eta va estar durant anys al terme de Sant Gre­gori i molts ho van por­tar al car­net d’iden­ti­tat sense esca­ra­falls.