Goliat derrota David

Un mal fat em persegueix, en qüestió d’escriptura de llibres. Vaig transcriure les memòries de Jordi Pujol, i quan tan cofoi i orgullós me’n sentia i la gent feia cua per adquirir-ne exemplars, el protagonista de la història va emetre la famosa confessió que el va doblegar personalment per terra i va deixar els tres volums sense sortida comercial. “Cuyàs, torna’ns els diners”, exclamaven alguns lectors que se sentien enganyats. Els haurien d’haver reclamat, si de cas, a Pujol, que no em va explicar tot el que sabia, però ara no ens enredarem amb allò de “matar el missatger” perquè és un tòpic insofrible, tot i ser el que més practica la gent.

Dimarts passat, en plena llevantada aflictiva, va doblegar les cames i va caure a terra David i Goliat. Em refereixo a l’escultura monumental d’aquest nom, obra d’Antoni Llena, que s’alça a la Vila Olímpica de Barcelona, entre els edificis Mapfre i Arts. La realització efectiva de l’escultura va ser responsabilitat de Pere Casanovas, en els anys dels Jocs. Fa un mes vaig explicar en aquest espai que he escrit les memòries de Pere Casanovas. Tot just han sortit al carrer, amb el títol de L’escultor dels altres. Tenen interès perquè Pere Casanovas ha tractat amb tots els grans creadors del segle XX i XXI de Catalunya i Espanya i en pot explicar moltes coses. En Pere ha fet que molts artistes sense traça per l’escultura es convertissin en escultors: Palazuelo, Tàpies, Guinovart, Mariscal, Llena... D’Antoni Llena va sorgir la idea de fer el llibre: “En Pere s’ha d’explicar, no pot mantenir-se més en l’anonimat.” El llibre dedica molt espai a David i Goliat. Un repte enorme per a en Pere: com sostenir amb acer i en grans dimensions la maqueta de filferro i paper de Llena? Com transmetre la lleugeresa de l’original? David i Goliat no s’havia d’aguantar, segons vaticini de tots els enginyers que van observar l’escultura. El primer cop de vent se l’enduria. Ha resistit prop de trenta anys. Al final ha doblegat les cames. No ha sortit volant la plataforma superior, com tothom preveia. “Ha caigut amb molta dignitat”, em diu en Pere Casanovas. “La restituirem”, afegeix Antoni Llena. L’Ajuntament de Barcelona li ho ha assegurat. L’interès del llibre es manté, els ho asseguro. Els de Jordi Pujol, també, dispensin.

“Aquest cop ha vençut Goliat.” En Pere de vegades és enigmàtic. Però jo l’entenc. Ha vençut la força brutal del vent, la inclement llevantada d’aquesta setmana. A l’hora de fer càlculs de resistència, en Pere havia pensat en les tempestes habituals d’aquest litoral. Tothom coincideix a dir que aquesta ha estat la presentació de les que seran normals a partir d’ara. Fa trenta anys no hi comptàvem. Ja podem començar a pensar en Goliat.