Els ducs

Sembla que tot era meravellós a Vancouver abans que decidissin instal·lar-s’hi en Harry i la Meghan, ducs de Sussex. Excursions meravelloses, arbres meravellosos, un oceà blau cel també, és clar, meravellós. En Harry és el fill petit d’en Carles i de la Diana Spencer, va començar essent el tercer en la successió en línia directa al tron britànic i avui és el sisè, perquè va reculant a mesura que el seu germà gran va eixamplant la família. No ha calgut, doncs, que ell fes res de res. Ja és això, el que passa tot sovint amb els monarques i les monarquies. I, vist el que diu el rei d’aquest costat, jo diria que molt millor. Ara, a Vancouver, hi ha qui pensa que per culpa d’aquesta parella perdran la vida també meravellosa que tenien i hi ha qui pensa, en canvi, que es revalorarà el seu xalet. No és veritat, doncs, tampoc, que la monarquia uneixi. Mirin què els passa, als de Vancouver. Duc i duquessa diuen que la seva estada al continent de les oportunitats serà un període de transició i que, en aquest període, viuran entre el Canadà i els Estats Units. Primer de tot, a Vancouver, hi ha anat l’Archie, el seu fill. Després, la seva parella de gossos. Més tard, la duquessa. Ara hi arribarà el duc. La transició, doncs, ha anat essent força suau, moderada com la que vam tenir en aquest país, però en sentit contrari. De tota manera, a la Gran Bretanya no hi pateixen gaire perquè tenen una reina i un príncep hereu a prova d’anys. En canvi, en aquesta banda del que fins ara ha estat la democràcia monàrquica del sud d’Europa, és una mica diferent. Els reis no ens aguanten tant. Tampoc no es conserven tant. Són, com si diguéssim, d’una altra pasta.