Negociació secreta

Ningú té cap dubte que el govern espanyol i la Generalitat estan negociant. Una negociació que de moment no serveix per veure el final de res. És difícil saber què s’està discutint i qui ho està negociant. Avui no hi ha cap negociació oficial ni pública sobre el futur dels presos, sobre un referèndum, l’autodeterminació, la República, l’autonomia, el blindatge de la llengua immediatament, un pacte fiscal... La negociació actual depèn simplement d’una entrevista dels presidents Quim Torra i Pedro Sánchez anunciada per a aquest mes de febrer. Tot apunta que serà una altra escena de sofà entre el president del govern i el president de la Generalitat. El govern català vol parlar de temes concrets per la independència de Catalunya a diferència del govern espanyol, que vol mantenir obert el cafè per a tots, i es preveu que en els pròxims dies hi haurà escenes de sofà arreu del territori espanyol amb tots els presidents autonòmics. No és gratuït i probablement forma part de la negociació secreta o discreta que Sánchez i Torra parlin en directe a Barcelona després que fa quatre dies Pedro Sánchez no contestava el telèfon al president. Com també destaca que Carles Puigdemont tingui escó al Parlament Europeu després que en la darrera campanya electoral Sánchez anunciés públicament que més d’hora que tard portaria l’expresident a Espanya perquè l’empresonessin i el jutgessin. Tampoc són gratuïtes les facilitats que sembla que oferirà el govern francès per l’acte de Puigdemont a Perpinyà o que la conselleria de Justícia hagi pogut donar el vistiplau perquè demà compareguin al Parlament Junqueras, Romeva, Bassas, Turull, Rull i Forn. Trepitjaran el Parlament per explicar les repercussions de l’aplicació de l’article 155, cosa que fa un any els va ser negada rotundament per les institucions penitenciàries.

En un món on alguns periodistes i alguns jutges són propietaris de la veritat absoluta, és més rendible i pràctica la negociació secreta i que hom es pugui despertar amb un acord enllestit i definitiu. Negociació difícil en un escenari polític on hi ha tants caps tants barrets. Ni l’independentisme va a l’una. Ni l’unionisme, tampoc...