«Dedo grande»

Haig de reconèixer que el que em va cridar més l'atenció de la informació que l'edició de Barcelona d'aquest diari publicava dissabte sobre les perruqueries xineses a Barcelona va ser el nom de la que sortia a la foto: Dedo grande. De fet, es reduïa a perruqueria el que en el mateix rètol es definia com a «centre de salud» (sí, en català però amb d en lloc de t). Deu ser normal, perquè resulta que algunes perruqueries xineses són més que perruqueries. I no perquè també hi facin les ungles o depilacions o fins i tot massatges terapèutics. La informació ho dea molt clar. Hi ha dos problemes: la proliferació excessiva de perruqueries xineses sobretot a la zona de l'Eixample i que unes quantes que es presenten com a perruqueries també són locals on es fan serveis sexuals, anomenades «perruqueries amb final feliç». És la mateixa associació de perruqueries xineses la que reclama a l'Ajuntament que posi fre a l'obertura de més locals i que es creï un distintiu per diferenciar les convencionals de les de final feliç. Jo no sé ben bé com són, perquè amb una calvície exuberant no tinc gaire res a fer-me fer i de les de final feliç no en sabia l'existència. De tota manera, em costaria entrar a un local com el Dedo grande, en què també s'hi pot veure una bonica i ben pentinada noia xinesa i una mà dibuixada en què el dit polze fa el senyal d'aprovació (els altres dits tancats i el polze aixecat). Però del cas em sobta que els xinesos (primer amb els restaurants i ara amb botigues de tot a cent, de roba bé de preu, etc.), que són tan seus i tan tancats en el seu món, recorrin a les autoritats municipals en lloc de parlar-s'ho entre ells a l'hora de repartir-se tots els locals que han anat tancant i que ells reobren amb els seus negocis. Però potser no, perquè en la seva gamma de negocis n'hi ha un tipus en què sí que s'han obert a la cultura catalana. Un dia tenia ganes de menjar un bon pa amb tomàquet i embotit i no vaig dubtar d'entrar a un bar de nom La Barretina. A dins, però, tot eren xinesos, i l'entrepà era una vulgar imitació. Em va semblar una casualitat. Però l'altre dia vaig entrar a El Racó d'en Papitu i em vaig trobar amb el mateix. Això sí, no em fan oferir cap final feliç.