Les arestes de la repressió

La setmana prometia ser intensa i no està decebent. Dilluns afloren de manera descarnada les profundes diferències que han trencat el govern. La imatge dels diputats de JxCat drets, aplaudint Quim Torra, després que li sigui anunciat que no li comptaran el vot, al costat dels d’ERC, asseguts, és definitiva. Dimarts, els sis membres del govern destituïts i empresonats per l’1-O donen una lliçó de fermesa, dignitat i compromís en sengles declaracions en la comissió d’investigació del 155. Del retret i l’evidència de la divisió de l’independentisme al clam d’unitat estratègica per damunt d’interessos partidistes, en quaranta-vuit hores. Dimecres, ahir, Quim Torra dona la legislatura per acabada. De fet, ja ho estava. Només faltava estendre’n el certificat de defunció. Final de trajecte. Pressupostos, tan necessaris, i eleccions. Quan? Veurem si abans que ho decideixi Torra no ho haurà fet ja el Suprem inhabilitant-lo. En tot cas, eleccions, i que cada partit o força o grup independentista expliqui quina és la seva estratègia per implementar el mandat de l’1 d’octubre. Si és que el volen implementar, és clar. La fractura té emprenyada la parròquia i el dia a dia descol·loca fins al politòleg més iniciat. Les arestes de la repressió són esmolades. Tot ho condicionen. Mentrestant Twitter i els grups de WhatsApp bullen d’insults repugnants dels uns contra els altres, la maquinària repressiva no s’atura. Avança sense fissures. Sense manies. Sense distinció de partit o adscripció a una facció sobiranista o una altra. Així, el mateix dia que escoltem els presos polítics en seu parlamentària, el Tribunal Constitucional inicia un procés penal contra el president del Parlament, Roger Torrent, el vice-president primer, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, per un possible delicte de desobediència per haver acceptat una resolució en què es defensava el dret a l’autodeterminació i es criticava la monarquia. El mateix dia sabem que el Tribunal de Comptes espanyol busca la ruïna econòmica dels organitzadors del referèndum, com ja ho va fer amb els de la consulta del 9-N. I, encara, descobrim que la JEC, contradient el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i menyspreant el Parlament Europeu, reclama a Clara Ponsatí que passi per Madrid a acatar la Constitució per obtenir l’acta d’eurodiputada. I només som dijous...