Al·locució institucional

Però sí, hem de parlar de política, en una setmana tan plena d’elements d’aquesta naturalesa. No tot han de ser arengades i bròquil.

Dimecres de bon matí, quan pujava amb cotxe a l’hospital perquè em traguessin sang –els dimecres me’n treuen per saber quanta me n’han d’introduir dijous–, vaig saber que a les dotze del migdia el president Torra faria una al·locució institucional. És l’home de les al·locucions institucionals. Quantes en deu haver fet des que és president? Els tertulians de l’emissora especulaven sobre el que diria. Jo vaig pensar si no declararia unilateralment la independència per portar fins a l’extrem la desobediència que s’exigeix a ell mateix i reclama als altres “per complir el mandat de l’1-O”. Ser destituït per un gest realment heroic t’ha de projectar sobre la història amb més intensitat que si ho ets per haver mantingut una pancarta al balcó i finalment haver-la retirada.

A l’hora anunciada, quan ja era a casa, Torra va parlar. Els tertulians de la ràdio havien estat més afinats. Convocarà eleccions així que el Parlament aprovi els pressupostos. El tràmit serà llarg. Posem dos o tres mesos. Podrà governar durant aquest temps amb uns socis, ERC, sobre els quals va aprofitar per dir grans penjaments? Va carregar contra Roger Torrent, president del Parlament, d’ERC, per haver-se doblegat a les instàncies judicials que ordenaven treure-li les atribucions de diputat i, en conseqüència, el dret a vot. Torra hauria volgut que Torrent “desobeís”. Quins són els límits de la desobediència? Una pancarta al balcó? Un menysteniment judicial? La independència? El partit de Torra és molt dur amb els republicans. Els troben tous, pactistes, fins i tot traïdors, paraula solemne. El partit de Torra té a Madrid un diputat que havia estat alcalde de Tortosa. Seu amb Laura Borràs i Míriam Nogueras. És, com elles, dels expeditius, dels de la independència immediata. Quan era alcalde no va poder o no va voler o no va saber treure el monument franquista que clenxina l’Ebre quan passa per la seva ciutat. On són els límits de la desobediència i del “Tenim pressa”?

Torra, doncs, esperarà que s’aprovin els pressupostos. Els pressupostos han estat confeccionats pel seu vicepresident, d’ERC, Pere Aragonès. Abans, la setmana que ve, es reunirà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La trobada és prèvia a la “mesa de diàleg” que Gabriel Rufián, d’ERC, ha pactat amb el PSOE. Els de Torra abominen d’aquest pacte però s’hi acaben avenint. On són les diferències insalvables entre Junts per Catalunya i ERC? Tan difícil és la “unitat” que la gent de bona fe els reclama? Càlculs electorals. Només càlculs electorals, incloses les declaracions “institucionals”.