Francisco Gracia

Les Edicions de la Universitat de Barcelona han publicat recentment el llibre La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso. Arqueòleg de formació i dedicació, Gracia ja fa molt temps que s’ha adonat que més enllà del treball de camp hi ha un camí extraordinàriament suggerent: la historiografia de l’arqueologia. Què han estudiat i per què els arqueòlegs de Catalunya i quin substrat ideològic ha alimentat els treballs de generacions esforçades d’investigadors que han anat definint el paradigma d’un imaginari col·lectiu també des de la prehistòria i l’arqueologia. Abans d’aquest llibre han passat per l’escrutini de Francisco Gracia Pere Bosch Gimpera, Martín Almagro, Lluís Pericot (amb Josep M. Fullola), la protecció, l’exili i la destrucció del patrimoni durant la Guerra Civil (amb Glòria Munilla). S’ha estudiat així un entramat de relacions acadèmiques, institucionals i polítiques que passen sobretot per Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch i que estableixen una relació potent entre la Universitat, l’Institut d’Estudis Catalans, la Junta de Museus i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Des de l’excursionisme científic de la segona meitat del segle XIX, passant pel paradigma classicitzant del noucentisme i per la recuperació del romànic, es va definint un itinerari de construcció d’un imaginari d’arrel culte i d’assimilació popular. Gracia estén un fil que va des d’Empúries a Torres Garcia i des dels inicis de l’Institut d’Estudis Catalans fins als Museus de la Generalitat republicana.

Medievalisme i arqueologia, tensió dialèctica de la construcció d’una identitat nacional. El treball dels arqueòlegs i historiadors no és mai neutre i s’ha d’analitzar en el context dels condicionaments històrics, polítics, socials i ideològics del moment en què es despleguen.