Banc Sabadell, R.I.P.?

Voldria equivocar-me. Però quan el president d’un banc informa els accionistes que rep pressions per a la fusió amb un altre banc, significa que l’operació està ja convinguda o poc li falta.

Serà una mala notícia per a l’economia catalana, que només comptava amb ell i amb CaixaBank com a representants de les finances catalanes. M’imagino que el Sabadell vendrà l’operació com una fusió entre iguals, però realment serà una absorció. La seu social del Banc Sabadell, ara a Alacant, en una mostra d’incongruència, passarà a Madrid, París o Londres.

L’any 2000 el Banc de Sabadell estava a punt de rebre una oferta pública de compra, una OPA, per part d’un banc estranger que esperava aconseguir la majoria del capital i, seguidament, cruspir-se’l. Per sort, La Caixa va sortir en defensa de la catalanitat del banc, va comprar un 15% del capital del Sabadell, impedint així que l’altre banc en tingués la majoria, i l’operació es va desfer. Al cap d’uns anys, La Caixa va retornar al Banc Sabadell les accions comprades, quan va haver passat el perill. Ara no crec que sigui possible.

L’operació estaria en la línia d’ofensiva de l’Estat espanyol contra el procés sobiranista i bona per a afeblir l’economia catalana. Posaré un exemple del que ha estat l’estratègia fins ara del govern espanyol. Resulta que hi havia una caixa, que es deia de Catalunya, que tenia pèrdues milionàries, tal com les tenia Caja Madrid. La Caixa de Catalunya va ser absorbida per un gran banc espanyol i la paraula Catalunya va desaparèixer del mapa. En canvi CajaMadrid se saneja amb recursos públics, augmenta els seus recursos amb l’absorció d’una altra caixa, canvia la denominació per la de Bankia, i es disposa a cobrir una segona etapa, sense el nom de Madrid, però amb el domicili a la capital de l’Estat

La justícia espanyola es llança contra els responsables de Caixa Catalunya, mentre Bankia es prepara per anar a borsa i ocupar un primer rengle entre la banca espanyola. Té la mala sort que l’encarregat de sanejar Bankia és Rodrigo Rato, que té les mans més brutes que un escombriaire. L’Estat manté una majoria de Bankia, prova de solvència, i es proposa privatitza-la, de manera que Bankia-solvent substitueixi CajaMadrid-en fallida.

Bankia ha declarat que no es proposava absorbir el Sabadell. Potser és veritat, o potser no. El que és segur és que se n’havia parlat i al govern espanyol li hauria anat molt bé aquesta solució. També devia pensar-ho Josep Oliu, president de l’alacantí Banc Sabadell.

Cal seguir amb ’interès aquesta història. No sé en quin capítol som. En tot cas, si Déu em dona una mica de salut, m’agradaria escriure quatre o cinc capítols de la història d’aquest banc, que són força alliçonadors. Fa seixanta anys que el segueixo i he tractat amb els protagonistes d’aquest període.

Si el Banc de Sabadell no és absorbit, o si és ell el que absorbeix un altre banc, ho celebraré amb una beguda, sense alcohol. Els metges no em deixen beure ni una cervesa. Li dedicaré un article, desitjant-li bona gestió, cap embolic més a Anglaterra i, amb una salutació molt sabadellenca i molt grollera, que em va ensenyar un sabadellenc finíssim, que era Antoni Forrellad, li desitjaré: salut i força al canut. Perdonin!