Inexplicable

Es veu que hem d’estar molt contents –i en part ho estem– perquè Renfe ha posat ja a la venda aquesta setmana els bitllets promocionals per al nou TAV low cost –ells en diuen AVE– que la companyia posarà en marxa l’abril vinent. Són tres trens al dia –tres d’anada i tres de tornada– que cobreixen el trajecte Barcelona-Madrid per una tarifa realment espectacular: d’entre 10 i 60 euros. Fantàstic. Si no fos, és clar, que a aquests trens només hi pots accedir si surts de l’estació de Sants de Barcelona. La sortida és des de Barcelona, i no des de Figueres o Girona –l’inici habitual del recorregut–, i no s’atura ni a les estacions de Tarragona ni a la de Lleida. Centralisme elevat a l’enèsima potència, vaja, i un càstig –ambiental i crematístic– per als que s’hi han de desplaçar. I no passa res. Ho assumim amb una naturalitat envejable, tots plegats. Llegia aquesta setmana l’explicació que n’ha fet el president de Renfe, Isaías Táboas. “No tenim experiència en alta velocitat de baix cost i primer hem de veure com funciona; no traurem conclusions sense haver passat uns mesos.” Caram. I no podrien començar l’experiència aturant-se a totes les estacions del territori i després, passats uns mesos, treure’n les conclusions? I si s’adonen que en alguna estació no hi puja ningú (més enllà que a la de Camp de Tarragona algun dia li haurien de donar un premi al cervellet que en va decidir la ubicació), ja l’anul·laran després. Doncs no. No és que jo hi vagi a fer gaire res, a Madrid, darrerament, però per què m’han d’aplicar un càstig si no visc a Barcelona però resulta que tinc una estació a prop i, a més a més, la resta de trens d’alta velocitat s’hi aturen? Em costa d’entendre l’explicació de Táboas. Em costa d’entendre que no sigui una manca de respecte cap al territori i em costa d’entendre que els alcaldes d’aquestes tres ciutats, les cambres i les diputacions no vagin totes a l’una queixant-se, i que només ho hagi fet alguna d’elles per separat. I si el conseller Damià Calvet ho troba “inexplicable”, com va dir l’altre dia, què hi pensa fer més? És inexplicable, sí. La decisió. I la naturalitat amb què ho assumim.