Full de ruta
Judici (polític) a Trapero
Aquest dijous es van complir les dues primeres setmanes del judici contra la direcció dels Mossos d’Esquadra, personalitzada en el seu major, Josep Lluís Trapero, durant els fets d’octubre de l’any 2017, que té lloc a l’Audiencia Nacional, enmig d’un polígon industrial de Madrid. Vist el que havia passat al Tribunal Suprem amb els líders del procés, no hi havia cap dubte que aquest no era res més que la segona part d’un judici polític que forma part de l’estratègia de venjança orquestrada a l’Estat espanyol per l’èxit popular que va ser el referèndum de l’1-O. I aquests 15 dies ho han certificat. La fiscalia, com al Suprem, s’ha dedicat a criminalitzar una manera de fer, policial, que ha situat els Mossos d’Esquadra en els rànquings equiparables a qualsevol policia europea. No entenen com es podia parlar amb Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. Doncs igual que quan es parla amb els responsables de, no ho sé, Los de Artós, quan els Mossos han de controlar una de les seves trobades ultres. I el fiscal va arribar a plantejar que com era que no s’havia desallotjat, suposo que a cops, els periodistes que eren sobre els cotxes de la Guàrdia Civil. No és d’estranyar vist el que vam veure l’1-O a Catalunya però també vist el que hem vist aquests dies amb els pagesos d’Extremadura, per exemple.
Malauradament, quan va començar el judici al Suprem tothom era conscient que la sentència estava ja escrita i que seria dura, exemplificadora, en la línia de l’exigit pel cap d’estat el 3-O. I, malauradament, aquesta mateixa sensació és la que es té ara, per molt que la ministra Carmen Calvo en faci befa i asseguri que la repressió és “una fantasia” . L’operació policial dels Mossos d’Esquadra per a l’1-O era millorable? No ho sé, però en tot cas aquesta no és una discussió que s’hagi de tenir en un jutjat i es té en un jutjat únicament i exclusivament perquè cal escarmentar tots els que, des del seu punt de vista, no han fet tot el possible per defensar la unitat de l’Estat.