En Remi

S’ha mort en Remigio, en Remigi, en Remi Herrero. Vam treballar junts uns anys. Ell era regidor de moltes coses a Mataró i jo el seu tècnic en Cultura. Cultura incloïa Festes. Era al començament de la democràcia. Les festes s’havien de revitalitzar. Durant la de Sant Simó, un aplec tardoral en una ermita marítima, una dona li va dir: “És el primer cop que veig que el programa inclou una tómbola.” “Hem recuperat una tradició centenària, senyora.” Entre ell, jo i la comissió de festes, vam crear una pila de tradicions centenàries. Arreu passava igual. L’any passat, per Les Santes, vaig presentar a la meva filla en Bienve Moya de Vilanova i la Geltrú, que havia vingut a observar-nos la festa major. La filla va autentificar que era viu i coneixia el seu pare l’home que s’havia inventat els correfocs: l’acte i la paraula.

En Remi era de Rueda, Valladolid. Hi passava els estius, i em va convidar a anar-lo a veure. M’hi vaig fer present. Un matí em va fer pujar a la caixa descoberta d’una camioneta. Em va dur a una dehesa a triar toros per a la corrida de la tarda. Va marcar un número al mòbil. “Mai no diries qui tinc aquí triant toros.” Em va passar el telèfon. Era Manuel Mas, l’alcalde de Mataró. Manuel Mas, més retret i tímid, sempre va deure molts vots a en Remi, que tant anava a menjar pescadito a la Casa de Andalucía o pa amb tomàquet al lloc on hi hagués gent ingerint-lo com lligava un pacte. Vaig observar que també tenia vara alta a Rueda. Amb uns dies a l’estiu gairebé decidia qui havia de ser l’alcalde. Socialista, evidentment. Rueda és terra de vins. En Remi em va portar a un tast, que reunia altra gent. El cap de cerimònies ens va fer mirar la copa mig plena a contrallum, ensumar-la, agitar-la, sostenir-la amb unció i recolliment. El moment de beure’n el contingut semblava que no hagués d’arribar. La veu d’en Remi va trencar el silenci: “Jo em passo a la cervesa.” Penso en el Remi anticonvencional davant qualsevol mostra de sibaritisme prolongat, també intel·lectual o polític. Sempre em passaria a la cervesa.

Vam ser convidats a Berga a unes jornades sobre la Patum. Un regidor em va preguntar en un apart: “Aquest xarnego teniu a l’Ajuntament de Mataró?” Aquell dia vaig estimar amb més intensitat en Remi, un home de Rueda que contribuïa a construir la ciutat que l’havia acollit. Era mestre, i va tornar a l’antic ofici quan va plegar de l’Ajuntament. Quan es va jubilar es va dedicar a cultivar l’hort i a anar amb bicicleta. El vaig veure per darrer cop per Les Santes últimes, a la plaça de Santa Anna. S’hi celebrava el desvetllament bellugós, una ballada de gegants nocturna, naturalment centenària, creada a la seva època, que en Bienve Moya voldria incorporar a la festa major de Vilanova.