Baena volia ser Trapero

De tant creuar-te amb policies i guàrdies civils en el dia a dia del Madrid oficial, aprens que hi ha un fenomen que és policialment transversal: existeix a vegades admiració personal més enllà de la gorra de l’uniforme. Quan l’agost del 2018 una mossa d’esquadra va repel·lir l’atac d’un presumpte terrorista a Cornellà abatent el sospitós, un guàrdia civil de La Moncloa es desfeia en elogis: “Chapeau, la mossa. Ha fet el que havia de fer en aquella situació, no podia fer una altra cosa.” Això de sentir admiració pels bons policies al marge de la gorra que es posen és un vici que també té Daniel Baena, o que almenys també tenia Daniel Baena. Com relata al seu llibre L’encàrrec, l’advocat Xavier Melero va defensar un dels homes de confiança de Baena en l’anomenada operació Macedònia, sorgida a finals del 2010 per la connivència d’alguns agents de tots els cossos amb un grup de narcotraficants. L’actual tinent coronel de la Guàrdia Civil i investigador del procés va arribar a estar acusat en l’operació Macedònia i finalment es va sobreseure la seva causa abans del judici. El curiós del cas és que, en aquella ocasió en què sentia la por a la repressió, Baena confiava cegament en el testimoni de Trapero i en el fet que podia ser l’honor d’aquell agent de Santa Coloma fet a si mateix el que ajudés els guàrdies civils. Melero va sondejar Trapero i al final el va descartar com a testimoni, però al seu llibre recull la literalitat de quan Baena somiava ser com el major dels Mossos tot i vestir l’uniforme verd. “Els Mossos han crescut molt de pressa i els falta experiència, per això han de tirar d’aplicació estricta del reglament. Però són millors que nosaltres, tenen més mitjans i millor formació, i acabaran sent un gran cos de policia. I Trapero és un tipus fenomenal. El millor policia de Catalunya”, va confessar Baena a Melero. L’admiració és un fenomen pur quan et desperta un sentiment sa d’elogi i l’afany de ser millor inspirant-te en l’admirat, però no ho és quan l’enveja et devora fins al punt d’inventar proves pel turment de voler derrocar l’ídol caigut que tu no seràs mai.