De set en set
‘1640’, el llibre
Ara que està de moda que triomfin els productes culturals amb regust d’història i data icònica –inajornable és la cita al cinema amb el film 1917–, toca parlar de 1640. Perquè hi ha els llibres, i després hi ha els llibres indispensables, i 1640 és un d’aquests. Es tracta d’un dels últims volums que Rafael Dalmau Editor ha publicat abans de tancar la seva històrica seu en un pis del carrer del Pi de Barcelona i traslladar-se a Terrassa. Dalmau és una joia de l’edició d’aquest país, una joia pel material que produeix i una joia en si mateix, tant que, abans d’iniciar la mudança, en Rafael s’hauria de plantejar una jornada de portes obertes a la seu editorial perquè tothom pogués veure i palpar un antre de cultura únic, un paradís de lletra impresa irrepetible.
I entre els llibres que ho omplen tot, amb olor encara de tinta fresca, el 1640 de l’historiador Antoni Simon i Tarrés. Per l’afany d’aquest país d’exaltar la derrota del 1714, han quedat sempre en segon terme, com una nebulosa, els esdeveniments transcendentals de la primera meitat del segle XVII; el Corpus de Sang, el naixement de la cançó dels Segadors, Pau Claris plantant cara al comte duc d’Olivares, i Catalunya jugant a ser república sobirana entre el 10 de setembre de 1640 i el 30 de desembre de 1641 (Simon dixit). 1640 són més de cinc-centes pàgines de conspiracions polítiques i diplomàtiques, gestes bèl·liques, victòries militars. La revolta d’una nació i un poble contra el poder de l’estat central. Un relat històric brillant, acadèmic i amè. Un llibre indispensable, com indispensable és que Rafael Dalmau segueixi fent bona feina un cop hagi culminat la mudança a Terrassa. De dates històriques per explorar i explotar no n’hi faltaran.