Crear la notícia

És només un exemple, però n’hi ha cada dia. Durant la borrasca Glòria es va anunciar la troballa a cala Rovira de Platja d’Aro de les restes d’un odontocet, llegeixi’s animal semblant a la balena, amb un arpó clavat de fa dos-cents anys. La notícia, davant l’allau de desastres que havia deixat el temporal, no va tenir una repercussió excessiva, però sí que va aconseguir l’interès de diferents mitjans, inclosa TV3. Pocs dies després, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) refredava les expectatives del suposat descobriment arqueològic. L’arpó era en realitat el suport d’una ombrel·la dels anys quaranta i el cetaci no pertanyia a cap espècie en perill d’extinció. Des de l’institut, a més, feien una recomanació clara: contrastar la informació en un futur a través dels canals oficials. Estem tan acostumats a la immediatesa comunicativa, que l’afany de ser els primers en tot ens fa oblidar un dels puntals de la informació: garantir que sigui certa. Aquest cas no va més enllà, és pura anècdota que no suposa cap tipus de conseqüència, però és l’evidència clara que el nostre sector, el periodístic, està del tot sotmès a l’esclavatge del temps, a la imposició de l’actualitat. Vivim en un moment en què el bombardeig constant d’informació obliga a tensar les costures de la veritat per garantir l’atenció del públic, encara que sigui breu, encara que s’allunyi del que ha passat, encara que s’hagi de rectificar poc després. Preferim aguantar el xàfec d’haver errat conscientment perquè sabem del cert que la rectificació segur que passarà desapercebuda entre les milers de notícies diàries que ens envolten. I llavors? Quin paper té buscar i explicar la veritat si no es maquilla amb certes dosis d’imaginació? La veritat, sense artificis, està condemnada al fracàs? No ho crec gens. Davant d’una societat que assumeix la mentida com un peatge que cal pagar per ser informada al moment, trenco una llança per la feina ben feta i per aquells que encara la valoren.