Fer el pas

La reforma de la plaça Catalunya de Girona és d’aquells grans projectes de ciutat que, com el pla especial de la Devesa o la racionalització del trànsit al carrer Barcelona, tothom coincideix que cal abordar però no s’acaba de fer mai el pas. En tots tres casos, són moltes les sensibilitats i els interessos que s’han de trampejar. I la inversió ha de ser important, en un moment en què les finances municipals van més ajustades. De fet, escassegen arreu, no només a Girona, els grans projectes de totxo i es prioritza més l’àrea social per pal·liar les conseqüències que encara s’arrosseguen de la darrera crisi econòmica.

La plaça Catalunya torna a ser notícia després que el ple aprovés per unanimitat una moció d’ERC per donar prioritat al vianant en aquest espai. Aquesta és una idea recurrent que s’ha anat posant sobre la taula de manera periòdica en els darrers vint anys. En concret, des del 2001, quan l’ACA elabora un informe en què sosté que cal desmuntar la plaça i variar la distribució dels pilars per poder engolir l’aigua davant eventuals crescudes de l’Onyar. Des de llavors, pràcticament tots els grups polítics han fet propostes en aquest sentit, sempre destacant la necessitat que la reforma ha de servir per foragitar el trànsit rodat d’aquest espai situat al cor de la capital gironina i que fa de connector entre el Barri Vell, l’Eixample a través de Joan Maragall i l’avinguda Sant Francesc.

De compromisos, n’hem sentit diversos, però de moment de canvis, n’hem visualitzat pocs. Ara l’horitzó se situa en aquest 2020, en què d’alguna manera s’ha de concretar aquest acord unànime del ple. I tot allò que sigui avançar en la priorització del vianant al centre de la ciutat serà positiu. Perquè la transició cap a una mobilitat més sostenible és inevitable. I limitar el trànsit rodat particular, una obligació per motius ambientals i de salut. Fins i tot en una ciutat com Girona, d’una dimensió mitjana, amb distàncies assumibles però que, malgrat això, el ciutadà té per tradició agafar el cotxe per anar arreu. Veurem quines propostes hi ha per a la plaça Catalunya i fins a quin punt són ambicioses. I si entrem en un període nou en què es creu realment en un canvi de paradigma pel que fa a la mobilitat a la ciutat o bé continuem abonant aquella idea recurrent que tan sols serveix per generar debat durant vint anys.