L’aposta pel futbol femení

Ara fa poc més d’una setmana, el FC Barcelona es va endur la primera edició de la supercopa femenina de futbol en derrotar la Reial Societat per un clar 10 a 1. El nou president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, tenia entre cella i cella fer canvis en les competicions i per això la copa del Rei masculina a partit únic fins a les semifinals o la supercopa masculina a Dubai. I, en aquesta línia, Rubiales va decidir que, la supercopa femenina, també la disputarien quatre equips en el clàssic dues semifinals i final entre els dos guanyadors. El sorteig va fer que els dos grans clubs, actualment, del futbol femení, Barça i Atlético de Madrid, es disputessin una plaça a la final, lloc que van aconseguir les blaugrana no sense patir. La final, però, va ser una altra història, i un Barça supermotivat va dominar el partit des del minut 1.

Al final del matx, l’entrenador dels txuri-urdin, Gonzalo Arconada, el germà del mític porter de l’equip masculí, va assegurar: “Tots els equips sentim que no podem competir amb aquest Barça, la Federació ha de valorar si el que volia era que ens humiliessin; s’ha de reflexionar perquè hi ha moltes jugadores estrangeres.” El Barça, però, no és pas l’equip de la lliga espanyola amb més estrangeres; aquest és l’Atlètic de Madrid amb 12 de les 107 que hi ha. A la final, el Barça va sortir amb només tres estrangeres.

El debat, però, no és aquest. Sense caure en alguns dels errors del masculí, si el futbol femení vol seguir evolucionat com està fent en els darrers anys, cal que els equips hi creguin i les jugadores del Barça no són pas les culpables de l’aposta decidida del seu club per aquest esport i aquest equip. Potser l’entrenador de la Reial, que el dia següent va matisar les seves declaracions, s’hauria de preguntar per què el seu club no fa la mateixa aposta pel femení que sí que fa pel masculí. En tot cas és cert que la situació, vergonyosa, que té encara les professionals sense conveni fa més difícil que els clubs s’hi puguin abocar, ja que d’aquest acord també hi pengen els drets televisius.