Opinió

Tribuna

Tecnologia i pagesia

“La indefensió ciutadana davant les regles imposades pels més forts es veu en la suspensió de Mobile i en les dures negociacions dels pressupostos de la UE per als pròxims set anys

El futur dels problemes locals es decideix cada cop més en àmbits globals que escapen al control de les institucions democràtiques. La tendència ja la va dibuixar el pensador Zygmunt Bauman en establir la diferència entre ciutadans i consumidors que veuen retallades les seves opcions de compra o de fer negocis degut a les polítiques de grans empreses que pensen globalment i, alhora, no estan sotmeses a les legislacions locals o nacionals. Dues mostres d’aquesta indefensió ciutadana davant les regles imposades pels més forts les hem vist en la suspensió de Mobile World Congress a Barcelona i les dures negociacions en l’aprovació dels pressupostos de la Unió Europea per als pròxims set anys. En els dos casos en surten perjudicades centenars de milers de persones que perden oportunitats, ingressos i feina per decisions preses per polítiques d’àmbit global.

La suspensió del congrés de Barcelona va tenir una causa molt concreta que naixia unes setmanes abans en la vasta província xinesa de Hubei, on el coronavirus estava fent estralls en la salut d’un territori de més de quaranta milions d’habitants. La contaminació del virus escampà la por a la resta de la Xina i creà una alarma global amb casos aïllats de símptomes del contagi en punts molt concrets i en molt poques persones de la resta d’Àsia i també a Europa. Els efectes del coronavirus no es poden desvincular de la guerra comercial entre els Estats Units de Donald Trump i la Xina de Xi Ping, que pugnen per l’hegemonia tecnològica del segle XXI. Unes quantes empreses començaren a donar-se de baixa del MWC amb el pretext comprensible de no posar els seus treballadors i executius en risc de contraure el virus de procedència xinesa.

Els organitzadors de la trobada internacional més important de les noves tecnologies resistiren fins que les grans multinacionals nord-americanes anunciaren que tampoc vindrien a Barcelona. Curiosament, cap empresa xinesa va renunciar a participar-hi. Ningú pot demostrar que el perill de la propagació de l’epidèmia a Barcelona era real. Altres congressos i fires es celebren i se celebraran arreu del món en els propers temps.

Una interpretació possible d’aquesta anul·lació del congrés és que les empreses americanes i possiblement també el govern de Washington no volien trobar-se una competència xinesa cada cop més desenvolupada i a punt d’exportar i compartir el G-5 de la marca Huawei a Europa i al món occidental. El fet que un alt càrrec de l’administració Trump, Robert Strayer, subsecretari d’estat adjunt per la comunicació internacional i la cibercomunicació, es presentés dijous a Madrid amenaçant Espanya que no compartiria dades d’intel·ligència si utilitzava Huawei per al desenvolupament del G-5, mostra fins a quin punt el coronavirus fou una excusa inesperada perquè el congrés s’hagués de suspendre. La pregunta és si es podrà compartir les tecnologies xineses i les nord-americanes mentre duri la guerra comercial per decidir qui té l’hegemonia de les tecnologies al món. Avui, sens dubte, són els nord-americans els amos però ja no són imprescindibles.

L’altre tema que afecta molts ciutadans europeus és la confecció dels pressupostos de la UE que s’estan debatent a Brussel·les per als pròxims set anys. El Brexit tindrà un fort impacte en la distribució pressupostària europea perquè Gran Bretanya era una potència econòmica a Europa. És normal que els pressupostos estiguin embussats dies i setmanes per compatibilitzar els interessos de 27 països membres. Els comptes dels propers set anys posen especialment èmfasi en la transformació ecològica, la revolució digital i la seguretat. El progrés polític i econòmic està marcat per aquests eixos. La gran perjudicada d’aquesta nova orientació és la política agrària comuna que defensa França, Espanya, Itàlia i Grècia, que han estat els grans beneficiats dels fons europeus per mantenir viva l’agricultura. La posició de sortida és que els fons per a l’agricultura podrien rebaixar-se en un 14%.

ElS pagesos catalans i els d’altres indrets de l’Estat ja són un dels més forts maldecaps del govern de Pedro Sánchez, que ha rebutjat amb contundència el primer esborrany de pressupostos. Les tractorades que contínuament estan manifestant-se en les zones agrícoles no són una reivindicació per aconseguir millores salarials o tractes preferents. Són protestes per la supervivència del primer sector, que va abandonant el camp de forma gradual i constant, i crea territoris buits on els que s’hi quedin poden passar a ser ciutadans de segona. És incomprensible que els preus dels productes agrícoles siguin més barats avui que fa trenta anys. El problema d’un país amuntegat demogràficament a les grans ciutats té el perill de malmetre el seu llegat històric i cultural que clava les seves arrels a la terra que no pot quedar buidada i abandonada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.