Xxxt i visca el Rei!

Quan l’Estat espanyol és derrotat, ni que sigui parcialment, entre els

mitjans de comunicació de Madrid s’escampa un silenci espès, impenetrable. És el termòmetre adequat per valorar l’impacte d’una notícia adversa; si l’amaguen és que consideren que la seva opinió pública no està preparada per tenir-ne consciència. El desastre de les euroordres espanyoles, per exemple, ha deixat de formar part de l’actualitat amb què esmorzen els ciutadans de l’Espanya espanyola. La fotografia de la presa de possessió dels escons de Puigdemont, Comín i Ponsatí al Parlament Europeu va ocupar zero portades, relegada a una posició molt secundària... Xxxt, que no se sàpiga, i visca el Rei!

Aquesta estratègia els funciona bastant bé, en general. Però l’acte massiu de Perpinyà és una d’aquestes rares ocasions en què es pot qüestionar tot el decorat amb una sola acció. D’entrada, el fet que l’acte es faci a Perpinyà subratlla la realitat transfronterera de Catalunya, molt accentuada per la col·laboració, eficacíssima, dels catalanistes del Nord, sense els quals el referèndum de l’U d’Octubre no hauria existit. A Perpinyà hi ha campanya electoral i els candidats a l’alcaldia es disputen la fotografia amb Puigdemont, encara més després de l’èxit popular de la iniciativa Sí al País Català, que reclama el reconeixement institucional per a la Catalunya Nord. Puigdemont, per tant, arriba al seu país, un fet difícil d’explicar des de la legalitat borbònica. No només això. Els mitjans de Madrid també hauran d’amagar el fet que la República francesa respecti una immunitat parlamentària que Espanya es nega a reconèixer. Una actitud que ha fet possible una mobilització –espectacular– que reforça el lideratge del president legítim en un moment en què el govern del PSOE intenta oferir una pista d’aterratge autonòmic a ERC. Però ni Puigdemont ni el Consell per a la República no són solubles dins la cafetera del “café para todos”. Ho dissimularan com podran, però aquest dissabte hi haurà més República que mai.