El virus de l’estupidesa

Dos segles després de Malthus, el coronavirus en segueix les lleis: una població creixent a la Xina ha portat al consum de proteïnes de poca qualitat, que semblen que és a l’origen del virus. Vuit segles després de la pesta negra, el virus ha entrat a Europa com llavors pel nord d’Itàlia i Catalunya.

Aquesta ha estat la setmana de la globalització del virus i les borses n’han pres bona nota, amb caigudes significatives.

El virus és, segons l’Organització Mundial de la Salut, contagiós com la grip comú i no especialment mortífer, al voltant de l’1% (per sobre de la grip al nivell del xarampió i molt per sota de la grip aviar o l’Ebola).

El realment diferencial d’aquest virus és haver sorgit en un moment de globalització i connectivitat. Això ha fet que s’escampi ràpid i que hi hagi una certa alarma en la resposta.

A la Xina es preveu recuperar lentament l’economia cap a l’abril. Hi haurà un cost important en un mes i escaig de feina perduts per haver tancat les empreses primer i després per no poder reincorporar tota la plantilla, més totes les ineficiències per parar i arrancar de nou les cadenes de producció.

Fora de la Xina, els costos es comencen a intuir. Hi ha diverses indústries importants que ja han anunciat aturades per falta de components, com Audi, a la Llombardia han tancat empreses i Suïssa ha anunciat la cancel·lació del Saló de Ginebra.

A vegades es fa difícil diferenciar prudència de pànic, però sembla clar que algunes reaccions han portat a una certa desbandada. El coronavirus té el potencial per enfonsar l’economia del 12% com ha caigut la borsa? Probablement, no. Tant mitjans com governs no han ajudat a transmetre informació clara i de forma serena.

Potser Malthus, tot i el seu pessimisme, no va tenir prou en compte l’estupidesa humana.