Esverats

No deixa de ser curiós, això que està passant amb la taula de diàleg. Si dius que ets escèptic amb els resultats que en puguin sortir, ara resulta que ets un radical, un extremista i no sé quantes coses més. N’has de parlar bé, i hi has de tenir una mena de fe cega. Si no, el que els deia, ets un radical. Ho dic, evidentment, després de sentir aquest cap de setmana les declaracions del president Puigdemont a Perpinyà, a qui se li retreu que no parlés de la mesa de diàleg (curiosa acusació) però, sobretot, que ho fes Clara Ponsatí en els termes que ho va fer. Ponsatí, no ens enganyem, va fer allò que en diríem “un Ponsatí”. L’exconsellera i ara eurodiputada sempre s’ha caracteritzat per deixar-les anar sense contemplacions. O no se’n recorden, d’aquell “estàvem jugant a pòquer i resulta que anàvem de farol” quan va fer autocrítica de l’1-O? Ponsatí dissabte va fer “un Ponsatí” i va ser, com sempre, clara, que potser per això s’ho diu. Però que ara s’aprofiti tot plegat per dir que Torra no hauria de ser a la mesa de diàleg em sembla simplement una exageració. La situació, crec, la va aclarir ahir Puigdemont en una llarga entrevista a ca la Terribas. “Ara per ara, la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol no és útil perquè no ha arribat a cap acord, i el que ens interessa són les decisions”, va dir, i hi va afegir que n’és una mica “escèptic”: “Hem de ser prudents per no aixecar falses expectatives”, va concloure. Ni va dir que era partidari que JxCat s’aixequi de la taula de diàleg ni que tancava cap porta als acords. Va dir, simplement, que de moment no hi són, cosa que deu ser poc discutible i fàcil de comprovar. És una mica estrany, el que va passar aquest cap de setmana. Cent cinquanta mil persones –o dues-centes mil, no ho sé– se’n van a Perpinyà, el president els diu que estiguin preparades perquè al davant hi tenim una paret (“preparem-nos”, va dir en un munt d’ocasions) i que tot plegat pot ser molt dur, i va i l’aplaudeixen. Ell es prepara perquè no confia del tot que el diàleg del govern espanyol sigui sincer. I hi ha una manera molt clara, de rebatre’l, i que tant de bo la veiem: i és posant acords, palpables i mirada llarga, sobre la taula. De moment, però, no hi són. I tothom s’esvera quan ho diu.