Què els passa pel cap?

Més enllà de l’efecte propagandístic que buscava el govern Sánchez aprovant ahir la llei de llibertat sexual (és públic i notori que ho van accelerar tot per aprovar-la pocs dies abans del Dia de les Dones), i més enllà de les diferències que hagi pogut ocasionar entre els socis del govern, el cert és que la nova llei és molt clara, claríssima, en el “només sí és sí”, i que es tracta d’una mesura llargament reivindicada que pretén posar fi a l’assetjament sexual. És obvi que es tracta d’un pas endavant. En sentir ahir els nombrosos comentaris que va provocar la iniciativa, em va venir al cap no només la famosa sentència de La Manada sinó aquella de l’any 89 (buscant la data em vaig adonar que tinc una edat) en què un jutge de Lleida va condemnar un acusat per abusos sexuals a una noia, però va considerar un atenuant que aquesta portés faldilla. “Con su específico vestido provocó este tipo de reacción en el acusado, que no pudo contenterse”, deia. Mare de Déu. Està molt bé, legislar i clarificar. Però cada cop que sento a parlar d’aquest tema, per més passos endavant que es facin, jo –i espero que vostès– no puc deixar de preguntar-me: però, què coi li passa pel cap, a aquesta gent? Ho saben, que a Catalunya l’any passat hi va haver dues violacions cada tres dies? Com ens podem permetre això? Què li passa pel cap, a algú que fa això? Com poden tres joves, com va passar aquest cap de setmana a Barcelona, violar una noia en un cotxe i gravar-ho? Com pot ser que les denúncies per abusos i tocaments hagin crescut un 16% aquest darrer any? Sento fàstic, en saber aquestes dades. Què hi tenen al cap? Perquè sí, és cert: tenim un problema legal i alguns casos es resolen a còpia de canvis legislatius. Però, més enllà dels canvis legislatius i la condemna, la pregunta continua sent la mateixa: per què? Què ha viscut una persona que es comporta així? Quina educació ha rebut? Quins valors té? Com es pot assetjar, abusar o violar algú? I, sobretot, com es resol? Legislant, segur. I condemnant-ho socialment i educant millor, també. Però fem curt. Les dades són clares. I fan feredat. Vergonya de gènere, de fet.