Èpica i festa a Perpinyà

L’independentisme va deixar Perpinyà ple d’energia. Qui es va cuidar de carregar les piles va ser Carles Puigdemont, en un moment en què les forces protagonistes de l’1-O són a un pas de tornar a passar per les urnes, dos anys després que quedés constatat que el programa electoral amb què es van presentar a les eleccions continua a les beceroles. Dos anys gairebé de traspàs, en què les discrepàncies i les polèmiques entre els socis han estat les notes més destacades d’una legislatura que deixa un terreny erm que, de moment, malgrat la retòrica abundant, no ha permès eixamplar cap base. És en aquest terreny erm, segat amb les eines de la repressió, on Puigdemont ha portat a terme la actuació dalt de l’escenari, i ho ha fet per carregar les piles dels adeptes, perquè, si una cosa no es poden permetre els partits polítics en un horitzó d’eleccions, és aparèixer desanimats. El president no va explicar què farà a partir d’ara, si la feina la limitarà al Parlament Europeu o destinarà esforços a la política catalana encapçalant una llista electoral per reivindicar no se sap què exactament. Puigdemont es va centrar a animar les bases, a exhibir el seu hiperlideratge i oferir un torcebraç a l’Estat i a la resta de partits independentistes, davant les nul·les expectatives que generen espais i organismes com ara la mesa de diàleg entre els governs, el Consell de la República o el Consell Assessor per al Fòrum Cívic i Constituent.