opinió
Medinyà: un «municipi» (*) de conte
Volem escriure un conte nou que permeti a Medinyà celebrar la Fira del Conte sent un municipi de veritat
El cap de setmana passat es va celebrar a Medinyà la primera edició de la Fira del Conte. Una iniciativa que neix vinculada a la presència de Hans Christian Andersen –escriptor i poeta danès– famós pels seus contes per a nens, a Medinyà, en el seu viatge per Espanya, segons recull en el seu llibre Un viaje por España.
Es tracta d'una iniciativa cultural que pretén reforçar la identitat de Medinyà amb una activitat singular. En la primera edició, s'hi han aplegat escriptors, il·lustradors i editorials que han manifestat la seva il·lusió en el futur de la fira, i sobretot, molts visitants, i especialment molt públic infantil.
El conte és un gènere literari adreçat fonamentalment als infants, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar. Sovint aquests contes parteixen de tradicions i llegendes populars. La seva naturalesa permet que aquests contes s'utilitzin com a suport d'altres activitats culturals. Aquest és el punt de partida per consolidar la fira i fer-la créixer.
El poble de Medinyà viu un conte permanent d'ençà de l'annexió a Sant Julià de Ramis, l'any 1972; en alguns moments, un conte de fades, i en molts moments, un conte d'herois que van al rescat del poble. Un conte que no s'acaba, i que moltes vegades té perspectives de tenir un final negre, i algunes vegades de poder arribar a un final feliç. El conte de Medinyà ha tingut molts arguments, propis d'un dels contes de H.C. Andersen, L'aneguet lleig, o de contes com La caputxeta vermella, Les set cabretes i el llop, i fins i tot d'En Patufet.
Medinyà continua escrivint el seu conte. Un conte en què comparteix protagonisme amb Sant Julià de Ramis (l'ajuntament mare) i que té un final incert. Medinyà s'ha fet gran, té una forta personalitat, i no necessita ningú per continuar avançant i creixent; ni per defensar-se. El final del conte només serà feliç si es pot parlar d'independència.
La recuperació de la independència, la restitució de la condició de municipi, no és cap conte. És una aspiració que es fonamenta en els trets diferencials que té, i en les dinàmiques econòmiques, socials i territorials que s'originen al voltant de Medinyà.
Som conscients que des de l'any 1998 les segregacions són molt complicades. I en l'actual context de crisi, encara més. La tendència és fusionar més que segregar. Som conscients que anem contra corrent, que hem de lluitar contra gegants, contra llops, però ho fem convençuts que les dinàmiques de les persones i dels territoris difícilment es poden canviar per les lleis.
Seguirem llegint i recreant-nos amb els contes, però volem escriure un conte nou que permeti a Medinyà celebrar la seva Fira del Conte sent un municipi de veritat. El conte pot ser realitat.
(*) Medinyà va ser annexionat a Sant Julià de Ramis l'any 1972