Perpinyà, la catalana

Benvolguts lectors; el gran acte, organitzat pel Consell de la República de la Catalunya del Nord, a l’esplanada del parc de les Exposicions de Perpinyà, el passat dissabte 29 de febrer, va representar, sense cap mena de dubte, una gran gernació/congregació/reivindicació política i cívica ciutadana a la capital de la Catalunya del Nord. Ara sí que es pot dir, amb tota la rotunditat del món, que aquell eslògan “encunyat” per l’exbatlle Alduy: “Perpignan, la catalane” és ben cert. De tota manera, ja el 2020 ja es pot dir, amb tota claredat: Perpinyà, la catalana.

No hi ha dubte que aquesta magnífica ciutat de Perpinyà, i tot el conjunt de la Catalunya del Nord, és un territori molt estratègic, amb una catalanitat complexa, que, a voltes, s’exerceix també amb la llengua de Molière, però que en els darrers anys, el que alguns anomenaven o anomenen “patuès” ha guanyat molt de prestigi. Encara que sempre s’ha d’estar a l’aguait, ja que, molts de vosaltres recordareu aquella lapidària frase que feia servir el jacobinisme més dur i pseudocientífic: “Soyez propres, parlez français.” Ara sembla que la llengua catalana ha esdevingut una eina molt útil per fer negocis i anar a treballar al sud; és a dir, està esdevenint una oportunitat per millorar –personalment i col·lectivament–. De la mateixa manera que per a la Catalunya del sud, la Catalunya del Nord i la llengua francesa haurien de significar una plataforma per tal de fer pedagogia política en la segona llengua d’Europa i, especialment, de la Unió Europea.

Tornant a la gran diada del 29 de febrer, en què es va posar de manifest el civisme del públic, del poble català, cal tenir molt present que no és gens fàcil poder controlar una gentada tan gran –entre 150.000 i 200.000 persones–. Alguns fan esment a un quart de milió. Així mateix és important de destacar que molta premsa europea va ser present en el macroacte, especialment francòfona, però també en van fer cròniques diversos mitjans en la llengua de Shakespeare. És indispensable comentar els llargs escrits del rotatiu perpinyanès en la llengua de Molière, L’Indépendent, fins l’agència de premsa Reuters, d’abast mundial; fins i tot el mitjà rus, en anglès i francès, Russia Today, va fer uns comentaris força positius envers els organitzadors de l’acte. Per acabar voldria afegir que la mobilitat, a través dels busos i cotxes privats potser va ser el punt més negre i menys sostenible de l’acte. Per d’altres ocasions caldria tenir molt més en compte el tren, tant el tren convencional com el TAV.