Saurí de centres

L’estimat Carles M. Canals, que em segueix, que de tant en tant em ve a veure des de Barcelona i que afirma tenir-me en les seves oracions, es veu que ha quedat una mica parat que al final de l’article de dissabte passat jo afirmés, entre parèntesi, que segons la meva percepció el centre del món no es troba a Sant Pere de Rodes, on el va situar el farmacèutic de Figueres i matemàtic de la història Alexandre Deulofeu, ni a l’estació de Perpinyà on el va desplaçar el seu amic Salvador Dalí, sinó a la cripta del Pessebre de Sant Miquel de Cuixà, monestir de la Catalunya del Nord proper als dos punts en disputa. Diu en Carles que s’ho mirarà. No cal mirar res. És molt senzill i personal.

Fa molts anys vaig fer un viatge complet a Grècia, amb una colla. Tots havíem estudiat història de l’art a la Universitat de Barcelona, i la sortida ens va fer un gran profit. Com que també érem persones llegides, al cim de Súnion vam exclamar “Súnion, t’evocaré de lluny amb un crit d’alegria”, i observant el perfil de Salamina entre les boires vam recitar “Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora”. Vam anar a Delfos. Vam recordar l’oracle que parlava als grecs amb misteri, i que per aquest motiu no fallava mai, i jo personalment, i ara arribo on volia arribar, Carles, vaig sentir en aquell lloc una mena de corrent al cos, com una agitació i mareig, que em van alarmar una mica. Els grecs situaven a Delfos el centre del món, el seu omphalos, el llombrígol. Vaig pensar que la tria no havia estat feta a l’atzar sinó que una força que en direm tel·lúrica per dir-ne d’alguna manera, i que és la que jo havia sentit, els havia indicat on se situava aquell epicentre. I llavors vaig recordar que aquella enrampada, aquella sacsejada, no eren en mi nous sinó que els havia experimentat per primer cop en una visita a Sant Miquel de Cuixà, i concretament a la cripta del Pessebre, brollador de pedra que no se sap si es desplega o replega però que en tot cas indica que allà hi ha una centralitat: la de la nostra cultura pirinenca. Verdaguer no va conèixer la cripta perquè no es va descobrir fins als anys trenta. N’hauria tret molt partit. Fantasies meves? Fins ara no les havia explicades per pudor. He arribat a un punt i circumstància que ja no em reté res. Tampoc soc tan estrany. Els saurís saben endevinar on hi ha aigua subterrània. Permetin-me ser un saurí de botons centrals del món. Cada cultura deu tenir el seu. En vaig trobar un al peu de la piràmide de la Lluna dels asteques. A Egipte, al temple d’Abu-Simbel. No he viatjat prou. A la Xina no vaig notar res, potser perquè no em van dur al lloc adequat. No he estat a l’Índia. A Ushuaia, la ciutat argentina més austral del món, vaig sentir una altra sensació: la de tenir tot el globus terraqüi sobre el cap.