L’escola de Camille Paglia

Cayetana Álvarez de Toledo, apuntant que no assistiria a la manifestació del 8 de març perquè no forma part de cap “ramat de dones”, va sorprendre’ns fa poc en afirmar que és una “feminista amazònica de l’escola de Camille Paglia”. Carai. Suposo que més d’un i d’una va preguntar-se a quina mena d’escola es refereix la diputada del PP. No sé si hem de suposar que Álvarez de Toledo es reconeix com una deixeble de Camille Paglia o si considera que el seu pensament comparteix escola amb el de l’autora de Sexual Personae: art i decadència de Nefertiti a Emily Dickinson. Tant li fa. El cas és que si la dirigent del PP es defineix com una feminista amazònica hauríem de creure que, a la manera de Paglia, defensa que les dones tenen un poder (d’una forma determinant el sexual com element dominador i vampiritzador de l’home) que han d’utilitzar en lloc de buscar una protecció que les converteix en víctimes. És allò que, tenint consciència que vius en un món perillós, has de ser forta per sobreviure. I si no ho ets o no ho vols ser, t’has de fotre sense queixar-te.

Reconec que he caricaturitzat una mica una de les idees de Camille Paglia, que ha desplegat el seu pensament amb complexitat en centenars de pàgines sobre la naturalesa, la cultura, l’art i el poder. Tanmateix, la mateixa Paglia (feminista tan postfeminista que la majoria de les feministes no la suporten) convida a una crítica fàcil i indignada perquè escriu i parla amb voluntat provocativa amb un cert gust per les frases espaterrants. Resumint-ho i, sens dubte, reduint-ho, Paglia afirma que l’ordre natural és femení i que, per trobar un lloc, els homes han hagut de competir i fer la guerra, però que també se’ls deu la cultura, l’art i la tecnologia. Encara diu més: la solidaritat masculina i el patriarcat van ser les mesures a les quals va haver de recórrer l’home per combatre la terrible sensació de domini de la dona acordada a la naturalesa: els delictes sexuals són masculins perquè els homes es revolten contra la seva impotència davant les dones [sic]. Resulta, a més, que afirma que s’ha d’agrair a la societat patriarcal i el capitalisme (gràcies al qual hi ha, posem per cas, rentadores) que hagin alliberat les dones i ella pugui escriure coses com aquestes: “Si fos per les dones, encara viuríem a les cavernes” (això és literal). No sé si tot això ho pensa (no m’importa) Álvarez de Toledo, però la transgressora Paglia ha acabat essent una ideòloga de les dretes: visca el capitalisme i que sobrevisquin les dones (i els homes) que puguin.