Aquella grip del 1918

“El Sr. Gobernador civil ha ordenado el cierre temporal de cinematógrafos y teatros como medida preventiva contra el estado epidémico grippal existente.” La nota en qüestió es va publicar en el Diario de Gerona de Avisos y Noticias el 21 de setembre del 1918, sense destacar gens ni mica al mig d’una llarga columna de fets diversos que, sota el títol Crónica general, s’obria d’una manera més extensa i detallada amb l’anunci de la subscripció per finançar les ja properes Fires i Festes de Sant Narcís, recordant als comerciants i industrials que aquesta era una bona inversió per dinamitzar la ciutat i els seus negocis. Cada època ha tingut les seves pròpies pors i prioritats col·lectives i, molt probablement, la societat gironina del 1918 estava més familiaritzada amb la malaltia i la mort que la del 2020, per raons òbvies derivades del nivell de qualitat de vida i els avenços científics. La Gran Guerra, que estava a punt d’acabar, no va traspassar els Pirineus, però sí un dels seus efectes col·laterals: la gran pandèmia de grip que es va difondre per tot el món, transportada en part pels soldats que tornaven a casa, i va acabar matant uns 50 milions de persones. Res a veure amb el que estem patint ara mateix –fins i tot una significativa diferència: llavors la gent gran, enfortida pels rigors del segle XIX i més ben immunitzada, no era la principal víctima del virus– i, ni els pitjors presagis, preveuen ara xifres tan calamitoses.

Però llavors com ara, es tancaven els teatres i, en general, les poques atraccions públiques on es congregava la gent. De fet, el 12 d’octubre del 1918 el Diario de Gerona incloïa dins la crònica d’un ple municipal aquest fragment: “acordóse recabar del Gobernador civil que reúna cuanto antes a la Junta provincial de Sanidad para que informe respecto la procedencia o improcedencia de que el Ayuntamiento acuerde la suspensión oficial de las próximas ferias y fiestas de San Narciso”, amb un programa anunciat pocs dies abans que incloïa “sardanas y conciertos públicos, ferias de ganados, juegos florales, match de football, funciones religiosas, fuegos artificiales [...] funciones de ópera en el Teatro Principal”. I sí, al final es van suspendre oficialment les Fires, però la diada del patró la gent va omplir els carrers sense por i, sense menystenir el suport diví, “también la iglesia de San Félix para visitar el cuerpo incorrupto de San Narciso”. Ja ho cantava Sinatra: així és la vida. Ara i sempre.