Keep calm
Isolament europeu
La crisi evidencia la falta de solidaritat i ambició de governança conjunta de la UE, especialment sagnant a Itàlia i que la Xina vol omplir
“Almenys no ho compliquin més.” El president italià, Sergio Mattarella, de verb habitualment prudent, va respondre així a la màxima autoritat monetària europea, el Banc Central, davant la profunda decepció amb la qual els mercats van acollir les decisions de la nova presidenta en intentar mitigar el daltabaix econòmic que ens caurà al damunt pel coronavirus. Al marge de si Lagarde ha fet molt o poc per afavorir el guany dels inversors, especialment a Itàlia cou –i amb raó– la falta de lideratge i la inacció del conjunt d’institucions europees davant el que és una de les situacions més dramàtiques que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial. Des d’un ja llunyà 1958, Itàlia és un dels socis fundadors de la primera comunitat i una de les principals economies de la zona euro. Mattarella va remarcar que “la seva experiència en la lluita contra el coronavirus probablement serà útil per a tots els països de la UE”, de la qual esperen, “almenys pel bé comú, iniciatives de solidaritat”. La CE ha volgut esmenar-ho, flexibilitzant el sostre de deute tot seguint el camí del govern alemany de Merkel, que torna a demostrar que sí que lidera, però en solitari.
Itàlia i els seus ciutadans no han rebut res per alleugerir la crisi sanitària i si és possible mirar de contenir alhora l’expansió a la resta del continent. I, mentre li fallava el suport polític, econòmic, humà i material de la UE per lluitar amb tots els mitjans disponibles, la Xina s’apressava a enviar un avió amb experts per lluitar contra el coronavirus i 30 tones de material sanitari, com ara mascaretes i respiradors. Ara fa un any, Itàlia va ser la primera economia del G7 a obrir els seus ports a la Xina, signant un acord per sumar-se a l’anomenada Nova Ruta de la Seda, el corredor econòmic i geopolític pel qual la Xina estén cap a Europa els seus tentacles, en clara disputa amb Rússia. I, mentre els dos gegants es barallen per la influència i els mercats del continent, la UE abandona qualsevol aspiració de governança conjunta en la seva gran crisi i ens deixa desemparats.
