Confinats

Arriba, ara sí, la gravetat del coronavirus i mentre uns acaparen aliments i d’altres segueixen la vida com si res, la situació va empitjorant i els profetes de l’apocalipsi veuen que arriba el seu moment: ens expliquen minut a minut els infectats, els morts i les ràtios de creixement del virus i, alhora, les últimes dades econòmiques, els tancaments fronterers... Tenim la sensació que estem enmig d’un huracà on la por per la salut pública, la (hiper)informació i la fragilitat emocional ens superen. Ben aviat, arribaran també algunes frases clàssiques adaptades al nou moment (dites amb posat seriós): “amb el coronavirus es crea un nou paradigma”, “el virus no deixa de ser una oportunitat”, “sortirem més forts d’aquesta crisi”, “jo ja ho deia que això s’hauria d’haver fet així o aixà”.

I què podem fer? A banda de rentar-nos les mans compulsivament i de prendre mesures de protecció, es fa difícil imaginar una rutina tan diferent a l’habitual: haver-se de quedar a casa i ocupar les hores no serà gens fàcil, però no tindrem més remei que fer-ho si tot evoluciona com sembla, així que cal anar pensant les prioritats i, és clar, primer de tot caldrà tenir cura dels infectats, minimitzar els contagis i, intentar guanyar la batalla psicològica: estar allunyat de molta gent estimada no serà fàcil.

I les persones no infectades, si s’han de quedar a casa, què faran? Com ocuparan el temps? Una opció seria centrar-se en l’actualitat: estar pendent, com si fos el carrusel esportiu, de cada decisió, de cada desgràcia, de cada hipòtesi, de cada trosset de corba d’infectats i desinfectats, de conèixer totes les històries humanes i les anècdotes, d’escoltar tots els gremis afectats i de valorar els danys que genera i generarà el Covid-19. També, pot aparèixer l’opció d’ocupar el temps trucant i enviant missatges de WhatsApp sense aturador, fer videoconferències a diari amb el pare i la mare, els germans i els nebots i amb els amics i companys de feina i enviar correus electrònics a dojo. Una altra hipòtesi és l’evasió total: mirar pel·lícules i sèries com si no hi hagués demà, llegir tots els llibres pendents, escriure i meditar, fer ioga. Alhora, sorgeix l’opció de la formació: cursos i màsters a través de la xarxa, aprendre i perfeccionar idiomes, mirar totes les conferències d’especialistes i sorgirà l’opció de ser millor a la cuina via tutorials, de fer gimnàs a casa, de tornar a tocar el piano, fer maquetes i bricolatge i es podrà fer dissabte a fons. I, evidentment, sorgiran tots els emprenedors que necessitaran fer coses on line i compartir iniciatives i creacions a cop de clic, motivats que sortiran al balcó per compartir les seves dots musicals...

Ara, segurament tots ja en som conscients que caldrà posar-hi la millor de les voluntats, que ens hem de cuidar i que la vacuna del bon humor, d’enfocar aquestes jornades de la millor manera possible, serà idoni per trampejar-ho. Endavant, doncs!