Salut i país

El Covid-19 ens posa al límit i resitua les prioritats reals de les persones, els col·lectius i sobretot els governants, més enllà d’oci, banalitats o inconsciència. I una de les prioritats, de fet ara ja és l’única, és salvar el sistema de salut, perquè podem sobreviure sense futbol, restaurants, escoles, universitats, taules de diàleg polític... fins i tot superar amb sacrificis acomiadaments i tancaments d’empreses... tot anhelant la normalitat. Però res serà possible, ara i en el futur, sense sistema de salut. Un sistema líder en trasplantaments, tractament de l’especificitat de la gent gran o tecnologia aplicada, segons l’avaluació de l’European innovation partnership on active and healthy ageing. Però el coronavirus mostra la necessitat de preservar-lo i com de fràgil és, admetent que el vam retallar massa.

Només els ciutadans i la nostra conscienciació evitant qualsevol mobilitat salvarà uns sistemes que es van crear, curiosament, arran de la grip espanyola de fa un segle, quan es van adonar que traslladar els soldats del front de la I Guerra Mundial a la rereguarda hi traslladava els virus.

Si la prioritat és que el sistema no entri en col·lapse, la propaganda unitària estatal esdevé la mostra de la impotència dels governants. Sánchez prefereix centralitzar el comandament i socialitzar la pandèmia que permetre als qui la tenien acotada continuar gestionant-la. No estranya que ciutadans inconscients i individualistes marxin a segones residències si Sánchez fa el mateix prenent mesures que van pel darrere del que la gent adopta amb el seu propi seny! No és l’únic. Johnson es vantava d’una tàctica diferent per als britànics i l’endemà aplica la contrària. Macron desafia la lògica mantenint les municipals per falsa normalitat... A Catalunya hem constatat amb el procés polític que la conscienciació col·lectiva i la cohesió social superen els dirigents. És la responsabilitat conjunta, el sentiment de grup, de país, el que ens fa confiar en el metge, la infermera i el sistema que ens hem anat dotant tots per a quan ens vagin mal dades. Com ara.