Només el pròleg

Si la normalitat no s’hagués interromput bruscament fa una setmana, dilluns l’escriptor italià Alessandro Baricco hauria fet una conferència al CCCB en el marc de l’exposició Gameplay, que aquest equipament a l’avantguarda del pensament presenta (presentava) sobre la cultura del videojoc. La xerrada no es va poder fer físicament però sí virtualment, amb un Baricco confinat a Torí que, via streaming, ens va donar algunes claus per entendre per què s’ha arribat a aquesta situació (adverteix que és només “el pròleg” d’una nova realitat), què podem fer per suportar-la millor (protegir-nos de la rapidesa i de la superficialitat amb un temps propi, un temps per a nosaltres) i quins seran els seus efectes en el futur (serem més conscients de la nostra vulnerabilitat, i això és una oportunitat per forçar un veritable canvi en les nostres vides). Vaig retenir dos conceptes. El primer, que ara ens toca ser valents com ho van ser els nostres pares i avis en l’infern “molt pitjor” de les guerres del segle XX. Fem-ho per ells, ens diu Baricco. El segon, que hem d’aprofitar la revolució digital per enfortir-nos com a comunitat, desjerarquitzar-la i enderrocar règims de privilegis. La pantalla és la guillotina del segle XXI per democratitzar el coneixement. Si dilluns no van poder seguir la seva intervenció, poden recuperar-la al web del CCCB. L’aïllament ens obliga a escollir més bé que mai els continguts culturals digitals.