Guerra per altres mitjans

Un dia ens en vam anar a dormir havent-hi una taula, una mesa, on Pedro Sánchez i Quim Torra havien de negociar una solució per al “problema català”, i l’endemà ens vam llevar amb el coronavirus i amb Pedro Sánchez demostrant la seva flexibilitat: “recentralització total, aquesta crisi la controlo jo i els meus aparells de l’Estat”. Es veu que la Constitució ho preveu. La Constitució Espanyola està plena d’articles 155. Així que et distreus, l’Estat recupera el poder, diguem-ne poder, que havia transferit a les autonomies. Sanitat era un d’aquests. Li havien dit al pobre Salvador Illa, exalcalde socialista de la Roca del Vallès i segon de Miquel Iceta, que en agraïment a la seva tasca contra l’independentisme li concedien un ministeri sense feina perquè totes les competències estaven traspassades. Les ha recuperades i cada dia Salvador Illa ha de sortir a explicar l’evolució del coronavirus i cada dia es troba, encara que no ho pugui dir, que amb les competències repartides la sanitat espanyola funcionava molt millor i més eficaçment. La compra de mascaretes se les reserva l’Estat. Les autonomies, que es miren l’Estat amb la lògica desconfiança, tiren pel dret i compren elles mateixes el material protector. Tampoc els arriba, però és que el que arriba al ministeri és defectuós i s’ha de tornar al remitent.

A l’altre cantó de la taula segueix impertèrrit Quim Torra. Si abans demanava el dret a l’autodeterminació, ara, amb la mateixa insistència, reclama el retorn de les competències en sanitat i seguretat. O que Pedro Sánchez li faci cas i confini més gent de la que ara es manté a casa. Torra voldria el confinament i aïllament de tot Catalunya. A Sánchez li ve al cap el “control de país” que molts catalans esperaven de Puigdemont abans de fugir a Waterloo, i naturalment no vol sentir ni parlar d’una Catalunya aïllada, governada per Quim Torra i amb els mossos controlant les fronteres exteriors i interiors, els ports i els aeroports. Diuen que la política és la guerra per uns altres mitjans. O al revés. El llenguatge bèl·lic es conjuga molt, amb el coronavirus: “units com soldats vencerem”, “aquesta batalla és nostra”... Fins i tot treuen militars a parlar i actuar com volent dir: “Quim Torra: l’exèrcit és nostre; no us els vam ensenyar a l’octubre del 2017 per no exagerar, però aquí el teniu.” Molts dels que havien captat voluntats independentistes amb l’eslògan “Espanya ens roba” ara insinuen “Espanya ens mata” perquè Espanya no confina prou, perquè no envia material sanitari, perquè no fa cas a Torra. És l’activisme portat a l’extrem, la guerra per altres mitjans.

Diu que un cop superada la crisi sanitària res al món tornarà a ser igual. La taula amb Pedro Sánchez i Quim Torra es mantindrà.