Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Sedació econòmica

Ben segur que recor­da­ran que el mes de desem­bre pas­sat una notícia sor­pre­nent va mera­ve­llar tot­hom, fins i tot els científics. Es trac­tava del fet ocor­re­gut a una dona de 34 anys, de nom Audrey Mash, que viu a Bar­ce­lona i que a prin­ci­pis de novem­bre va anar a la mun­ta­nya amb el seu com­pany i els va sor­pren­dre una tem­pesta men­tre feien la tra­vessa de la vall de Núria. Els Bom­bers de la Gene­ra­li­tat els van res­ca­tar i la senyora estava en parada cardíaca per hipotèrmia. La van tras­lla­dar a la Vall d’Hebron i allà li van apli­car, per pri­mera vegada, un sis­tema d’oxi­ge­nació extra­corpòria durant sis hores. El seu cor va tor­nar a bate­gar i es va recu­pe­rar total­ment. Doncs bé, el que s’està pro­po­sant ara amb les empre­ses i l’eco­no­mia és una mica això, que entrin en hiber­nació durant quinze dies, o el temps que duri, per superar la crisi de la Covid-19 i rea­ni­mar-les pas­sada aquesta crisi. El pro­blema és que, com en el cas ante­rior, no hi ha pre­ce­dents i ningú sap si la rea­ni­mació serà tan fàcil com ho va ser amb la senyora Mash.

És per aquesta incer­tesa, i mirant els cos­tos i bene­fi­cis entre les estratègies de qui demana el tan­ca­ment total de l’acti­vi­tat lle­vat de la impres­cin­di­ble i d’altres que dema­nen un tan­ca­ment més selec­tiu i rela­tiu, que hi ha el gran dubte. Hi ha un punt, però, en què tot­hom està d’acord: amb més con­fi­na­ment, serà més ràpid apla­nar la corba d’infec­ci­ons.

En el debat econòmic, també hi ha diver­sos enfo­ca­ments, però tots coin­ci­dei­xen que estem en una crisi molt forta i que no serà fàcil sor­tir-ne. Aquí mateix vaig comen­tar fa uns dies que aques­tes cri­sis tan seve­res sovint fan caure governs, règims i fins i tot impe­ris, i no m’estra­nya­ria que aquests fets tan greus també pro­vo­quin estralls d’aquesta mena. El pri­mer que obser­vem és la feblesa de la Unió Euro­pea, que ens mos­tra que pot­ser la unió era molt més feble del que ens pensàvem: així que se li ha fet una prova d’estrès, ha implo­si­o­nat. Ara hi ha qui acusa els països del nord, bàsica­ment Ale­ma­nya, Holanda i Àustria, d’inso­li­da­ris amb els del sud, però hem de reconèixer que els ho hem posat molt fàcil i els hem donat molts argu­ments per cri­ti­car-nos.

Aquesta crisi ha arri­bat en un moment molt deli­cat, una fra­gi­li­tat que s’inten­tava ama­gar, i quan sur­tin les dades de les cons­tants econòmiques tri­mes­trals veu­rem com les cai­gu­des seran sig­ni­fi­ca­ti­ves i encara no totes seran per culpa de la Covid-19: ja feia uns mesos que estàvem de bai­xada. La crisi d’aran­zels, la del Bre­xit, la de l’embar­ga­ment a Rússia i la de la guerra comer­cial entre els EUA i la Xina, que afecta tota l’eco­no­mia mun­dial, ja ens per­ju­di­ca­ven.

Enmig de tot això, que no ha des­a­pa­re­gut, s’ha infil­trat el coro­na­vi­rus, i, com deien els clàssics, “la pluja sem­pre mulla més els llocs que ja esta­ven mullats”.

El govern espa­nyol ràpida­ment va reac­ci­o­nar amb mesu­res per miti­gar la crisi econòmica que es pre­veu i va anun­ciar l’acti­vació de 200.000 mili­ons d’euros, 117.000 dels quals són públics. És l’acti­vació més impor­tant de recur­sos que mai s’havia fet, segons el pre­si­dent Pedro Sánchez. El pro­blema és, com sem­pre, el que hi ha una vegada dei­xes enrere el titu­lar i repas­ses la lle­tra petita: de tots aquests mili­ons mobi­lit­zats, només en comp­ten 17.000; la resta són aval per dema­nar crèdits a enti­tats finan­ce­res. D’aquests 100.000, de moment, només n’ha acti­vat 20.000 mili­ons d’euros, dels quals 10.000 ani­ran per a pimes i autònoms, i supo­sarà una cober­tura del 60% i el 80% del capi­tal. No cal dir que aquests avals no són per refi­nançar endeu­ta­ment, ni per a moro­sos, ni per a empre­ses en procés con­cur­sal. No assu­mint la cober­tura de tot el risc, el govern espa­nyol pretén que les enti­tats bancàries siguin selec­ti­ves a l’hora d’ana­lit­zar el risc per no caure més enda­vant en una crisi de moro­si­tat.

La gran incògnita serà saber si, una vegada superada la sedació econòmica, les cons­tants vitals recu­pe­ra­des podran ser les matei­xes, perquè l’horitzó no és gens plàcid. Ben segur que la cam­pa­nya turística d’enguany s’ha per­dut i, com a màxim, hi haurà turisme de pro­xi­mi­tat. I si la crisi és molt glo­bal, com sem­bla, serà més difícil, i més llarg, sor­tir de la sedació econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia